Havia nascut a Colonno el 497 o 495, puix hi ha dues versions, i es distingí entre els tràgics grecs per haver fet progressar molt aquell gènere teatral: disminuïa el paper del cor, cercava el principi de l'acció en la voluntat humana i donava al llenguatge tràgic una major naturalitat, diversitat i destressa. D'aquest excel·lent autor només se'n conserven set drames, que són: Antígona, Electra, Les Traquínies, Edip, rei, Ajax, Filoctetes i Edip a Colonna, tots ells considerats obres mestres.
Una altra innovació de Sòfocles dins la tècnica teatral fou la d'introduir un tercer actor i donà, així mateix, una major importància al decorat i vestuari.
La grandesa de la voluntat, erigida contra la injustícia, sense baixar mai el cap al davant d'aquesta, i la noblesa del sofriment i la dissort, són els temes centrals del seu pensament. Els seus personatges apareixen molt més humanitzats que els del seu predecessor, Esquil, que els representava de caràcter quasi diví. És clar que en aquest punt li guanyà Eurípides, que els creà encara més senzills. La figura d'Edip, que viola, per un fatal destí, les lleis de la natura, i la d'Antígona, que desobeeix les lleis humanes imposades pel tirà, resulten les més celebrades i destacades de la seva producció, que diuen, segons testimoni dels seus contemporanis, que passaven de cent trenta. No li mancaren enemics entre els poetes hel·lenístics i Aristòfanes de Bizanci considerà que aquestes set tragèdies eren falses, bordes, no d'ell sinó d'algú altri que les hi volia atribuir. Tanmateix, avui tothom pensa que són autèntiques, veritables obres mestres.
Edip, un dels principals personatges que posa en escena, és el fill de Laius, rei de Tebes, i de Iocasta. Avisat Laius per un oracle que seria mort pel seu fill, féu abandonar Edip, acabat de néixer, sobre el mont Citeró. Recollit per uns pastors, fou portat al rei de Corint, que l'educà com un príncep. Quan es va fer adult, consultà un oracle que li aconsellà no tornàs mai més a la seva pàtria ja que estava destinat a donar mort a son pare i a casar-se amb sa mare si per allà tornava. No creient Edip tenir més pàtria que Corint, s'allunyà d'aquella ciutat, però es trobà en el camí Laius i el matà a conseqüència d'una disputa. Per aquella època l'Esfinx causava el terror pels voltants de Tebes, puix devorava tot aquell que no endevinava els seus enigmes. Creó, successor de Laius, havia promès el tron i la mà de Iocasta a qui lliuràs del monstre aquella comarca: endevinà Edip l'enigma i fou nomenat rei i es casà amb la seva mare, sense saber que ho era. Però un altre oracle li descobrí totes aquestes veritats i Iocasta se suïcidà. Edip, després de treure's els ulls, fugí de Tebes guiat per la seva filla Antígona, que fou el personatge d'una altra tragèdia de Sòfocles i que fou representada a Atenes el 440 després de Crist.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.