Al principi, Christer Strömholm fotografiava objectes influït
per la seva feina com dissenyador gràfic. Més endavant, deixà allò
immaterial per centrar-se en allò material, en allò humà. Cercà la
part més amagada de la societat i la plasmà en imatges en blanc i
negre, per mostrar al públic el costat fosc de la realitat. Des
d'avui i fins al dia primer de setembre, la Fundació la Caixa acull
una exposició que repassa l'obra del fotògraf suec.
Des dels anys 50 fins als 70, la mostra recorre dones, homes,
transsexuals i al·lots. Strömholm s'endinsà en l'altre univers
després de viure la Guerra Civil espanyola, quan va venir a
Mallorca a fer de guia turístic. «A Palma va entrar en contacte amb
prostitutes del barri xinès», explicà Jakob Strömholm, fill del
fotògraf. A l'Illa va deixar de banda les imatges que havia fet
fins llavors i s'acostà «al món marginal», digué ahir el fill
d'Strömholm. A Palma seguí la tradició de «fer fotografies al
carrer». Retratar «marines» que descansaven al costat de
prostitutes o dones grans entrant a nedar agafades de la mà.
A París entrà en contacte amb transsexuals, una altra part de
l'univers amagat. «Primer se'n va fer amic i, a través de la
companyonia, els va fotografiar», segons el fill d'Strömholm. Es
tractava d'un intercanvi entre el fotògraf i el transsexual.
«Strömholm els mostrava com a dones». No tan sols això: també els
mostrava «amb tendresa, amb un rostre humà». En les imatges es
poden veure les seves escenes diàries. Vestint-se, desvestint-se a
la seva casa o al carrer, mostrant la quotidianitat d'un món
marginal. «Strömholm coneixia la responsabilitat del fotògraf
davant d'una imatge». Per això, sempre demanava permís a la persona
abans de disparar.
Strömholm visqué una infantesa traumàtica, que el dugué a
veure's com algú especial. «Se sentia fora de la societat, totes
les seves fotografies són una feina autobiogràfica». Allà on més es
veu és en els retrats d'al·lots, sempre «tancats o darrere d'una
barrera», digué el fill d'Strömholm. Durant la Guerra Civil
espanyola, Strömholm menava una ambulància del bàndol republicà.
D'aquesta manera, conegué el país i les seves múltiples facetes.
L'exposició recorre ciutats com Barcelona o Madrid, a més de Palma,
París, Conca, Hiroshima i Tarragona, entre altres localitats. També
s'inclou un vídeo realitzat per un dels fills del fotògraf en el
qual el mateix Strömholm explica la seva vida i la seva obra.
La mostra acaba amb una altra faceta de l'artista plasmada en
murals pintats, mans en murs o ninots. «No cercava provocar per
provocar, volia mostrar l'altra realitat», digué Jacob Strömholm.
Sempre tenia una idea clara: «Les fotografies havien de transmetre
el missatge del fotògraf per si mateixes, havien d'explicar per si
mateixes què volia dir». Un sistema de treballar i una manera de
fer arribar a la societat el seu costat més recòndit i amagat.
Funció d'enllaç
Christes Strömholm pertany a una generació de creadors que en l'art
del segle XX han tingut una funció d'enllaç. A través de la seva
obra, Strömholm aconsegueix anar més enllà de la inqüestionable
qualitat artística que ofereix, per presentar un document de primer
ordre sobre un món perdut. Amb la seva fotografia Strömholm oborda
els temes des d'una perspectiva nova, amb una mirada pròxima al
documentalisme, fins al punt que s'implica com a fotògraf i com a
home.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.