Mor el científic Kennelly (1939)

Miquel Ferrà i Martorell18/06/02 0:00

Tal dia com avui, a Boston, Massachusetts, mor l'enginyer en electricitat angloamericà Arthur Edwin Kennelly, nascut a Bombay, Índia, el 1861. Interessat des de la seva jovenesa en els fenòmens elèctrics, es va fer operador telegràfic. Emigrà als Estats Units quan tenia vint anys i allà estant, treballà en l'obrador d'Edison fins al 1894. Aquest any començà a dedicar-se a negocis pel seu compte com a enginyer assessor. Seguí amb les seves investigacions i aplicà les matemàtiques avançades per a comprendre els circuits elèctrics. El 1902, a causa dels missatges radiats per Marconi que havien arribat a Terranova procedents d'Anglaterra, tot fent el seu recorregut entorn de la corba de la terra, exposà la teoria que les ones de ràdio s'haurien de moure en línia recta, com ho fan les de la llum, i per tant, no podien passar l'horitzó. Com era, doncs, possible que arribassin tan lluny? Kennelly pensà que en algun indret de la zona superior del firmament hi havia una capa de partícules carregades que reflectien les ones de la ràdio.

I això fou ben cert. Els missatges de Marconi travessaven l'Atlàntic quan es reflectien a l'atmosfera superior.

Stewart ja havia anunciat quelcom de semblant dues dècades abans però ara es podia demostrar, una demostració que seria seguida per Oliver Heaviside (1850-1925) i completada per Appleton. Cal dir en honor de la justícia que Heaviside fou el primer a realitzar un treball d'importància en l'aplicació de les matemàtiques en l'estudi dels circuits elèctrics i després del descobriment de les ones de ràdio per Hertz, aplicà les matemàtiques al moviment ondulatori, publicant un gran treball en tres volums, Electromagnetic Theory, on suggeria l'existència d'una capa carregada elèctricament en les capes altes de l'atmosfera, tal com havia enunciat Kennelly mesos abans. Aquesta capa atmosfèrica és coneguda avui en dia com la Kennelly-Heaviside.

Tot això ens demostra una vegada més que no sabem mai agrair als homes de gran enginy que han millorat i allargat la nostra vida el seu esforç. Els ignoram mentre que ells, uns basats en les idees dels que ja han passat a millor vida, van construint l'edifici de la ciència, tan complicat i alhora tan necessari per a la nostra estada en aquest món, al cap i a la fi, i des que naixem, supervivents. Deia, un savi, que tot geni científic ha de reunir tres personalitats diferents: la de treballador inesgotable i pacient; la d'investigador de laboratori que aprofita enginyosament les primeres matèries per fabricar productes de gran utilitat, i la de l'artista, que sap aplicar, combinar i fer servir els tals productes. I és clar que, si els grans genis de la humanitat haguessin hagut de sotmetre els seus descobriments al grau d'agraïment de l'home, haurien restat mans plegades. És, per això, que són admirables.