Garfunkel i Webb, dos amics a Costa Nord

El cantant i el compositor oferiren un concert al centre cultural de Michael Douglas a Valldemossa

Art Garfunkel, Michael Douglas i Jimmy Webb. | T.M.

LAURA MOYÀ.Palma17/06/02 0:00

«Sent que serà un concert únic», confessà Art Garfunkel. Es trobava envoltat per dos amics amb els qui l'uneix més de trenta anys de companyonia. A un costat, Jimmy Webb. A l'altre, Michael Douglas. «Mai abans no havíem fet una actuació com aquesta, si surt bé, la meva imatge de la música que vull fer m'obligarà a repetir l'experiència». Garfunkel explicà així el concert que protagonitzà ahir al costat de Webb en les Nits Medi- terrànies de Costa Nord, un concert en el qual, per primera vegada, cantant i compositor varen pujar junts a un escenari.

«Fa dècades que vàrem parlar d'això, els espectadors seran uns privilegiats», comentà Jimmy Webb. Entre rialles i bromes, els tres amics es prodigaren afalags i comentaris. «Jimmy ha compost algunes de les meves cançons favorites», digué Douglas. «Algunes de les meves també», replicà Garfunkel. El músic va voler recordar que un dels seus primers èxits en solitari va ser un tema de Webb. «Vaig conèixer Jimmy mentre estava gravant Pont sobre aigües turbulentes amb Paul Simon» quan va veure Webb asseure's al piano, semiamagat darrere d'un teclat enorme. Quan el vaig escoltar vaig pensar que, si algun dia no treballava amb Simon, Webb seria el meu compositor favorit». Així ha estat.

«En aquests moments de la nostra vida els records no són perfectes, cada un explica les coses a la seva manera», comentà Webb. Per això, la imatge d'aquesta primera trobada varia del músic al compositor. Per a aquest últim, va tenir lloc uns quants anys després. «Quan vaig saber que Garfunkel se separava de Paul Simon, vaig córrer a veure'l amb totes les meves cançons i els hi vaig interpretar». La química va sorgir entre ambdós i, des de llavors, la col·laboració ha estat constant als diferents discs del cantant.

The Animals Christmas és una de les seves peces més famoses i diferent del que ambdós havien realitzat junts. «Es tracta d'una cosa que està viva, una obra que mai no vàrem saber explotar», segons explica Webb. Aquest fet provoca certa «frustració feliç». Per a Garfunkel, la cantata és «com la construcció d'una catedral».