Tal dia com avui publica Ambrosio Montesino (O.F.M.), a Toledo,
en el taller del Successor de Pedro Hagembach, el seu cançoner, que
entre les seves peces xilogràfiques compta amb una representació de
sant Francesc quan era estigmatitzat. Però qui era aquest frare
franciscà amb vena d'escriptor, quasi desconegut, i que ben poc
figura entre els grans personatges del Segle d'Or de les lletres
castellanes, tot i que la seva obra és d'indubtable qualitat?
Suposam que és la història de sempre. Aquells que se saben
promocionar amb sistemes extraliteraris toquen el cel i els altres
es foten. A més d'aquest Cancionero de diversas obras de nuevo
trovadas, que inclou obres com les cobles de Nostra Senyora, cobles
al desterrament de Nostre Senyor a Egipte, Innativitate Christi,
Cobles de Nadal i Cobles dels Reis d'Orient, són de destacar altres
títols de poesia, però principalment, les seves traduccions, com la
«Vita Christi», del monjo alemany Landulf de Saxonia. També, i això
per encàrrec dels Reis Catòlics, traduí les «Meditacions de Sant
Agustí». Nascut a Huete, Conca, el 1448, moria aquest autor a
Madrid, el 1512. Fou un home que gaudí, per altra banda, de
prestigi intel·lectual i així ho veren els seus superiors, de
manera que el cardenal Cisneros li encarregà feines d'una certa
responsabilitat. El nomenaren bisbe de Sardenya i quan un s'adona
dels esforços de determinats individus, per tal d'esser útils a la
humanitat i la cultura i com, tants d'altres, egoistes i
desagraïts, li fan la traveta, sempre fanàtics i disposats a trobar
cinc peus al gat. Podem pensar com un altre savi que «mai hem de
discutir amb fanàtics tossuts, puix que no lluitam amb un home sinó
amb un exèrcit formidable, els quals, aliats invisibles, situats a
rereguarda del temps i de l'espai, no ens poden sentir. Guardant
l'esquena del nostre adversari hi ha els modeladors del seu cervell
i de les seves idees, és a dir, els seus pares, mestres i amics, la
casta social a la qual pertany, i, finalment, l'innombrable seguici
de morts il·lustres que ens oposen el seu orgull dogmàtic i els
seus errors, ben sovint interessats. Com podem convèncer difunts i
absents? I sobretot, que ens alliberi Déu de discutir amb advocats
sobre qüestions filosòfiques i científiques. Per a tal llinatge de
polemistes poques vegades es tracta de tenir raó, sinó de defensar
el client.
I el client es diu de vegades Déu, altres la lliure voluntat,
altres l'esperit immortal, altres el positivisme, el panteisme,
l'espiritisme, etc. Al davant d'aquests moderns sofistes, qualsevol
polemista ingenu, quedarà reduït al senzill paper d'entrenador
oratori.
De tot això, com a bon coneixedor de sant Agustí, en devia saber
molt aquell escriptor franciscà, Ambrosio Montesino.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.