Això va ser un famós combat entre onze cavallers espanyols
contra onze francesos a la ciutat italiana de Barleta, dins
l'actual província de Bari i amb port sobre l'Adriàtic. Entre els
primers hi figurava el no menys famós García de Paredes i entre els
francesos un tal Bayard, també molt celebrat a la seva terra. La
lluita durà cinc hores i busques, i passat aquest temps, els jutges
donaren l'enfrontament per acabat i declararen que tant els uns com
els altres havien mostrat extraordinària bravesa, que no hi havia
vencedors ni vençuts.
Quan García de Paredes féu la relació de com s'havia esdevingut
aquell singular combat, Gonzalo Fernández de Córdoba, el «Gran
Capitán», exclamà: Jo us havia enviat a la brega pensant que éreu
millors! Aquest Diego García de Paredes havia nascut a Trujillo el
1466 i morí el 1530. Fou, efectivament, company i mà dreta de
Gonzalo de Córdoba, i fou molt popular a causa de la seva gran
estatura, quasi un gegant, i de la seva força prodigiosa, dues
qualitats que foren font de nombroses llegendes.
El «Gran Capitán», per altra banda, havia nascut el 1453 a
Montilla, prop de Còrdova i havia adquirit gran fama en les guerres
contra els moriscs. Després, els reis Catòlics li confiaren una
expedició de guerra a Nàpols, en el decurs de la qual conquerí
Tarento, i aconseguí després la victòria de Cerinyola contra els
francesos. Ja Nàpols en mans dels Reis, suposaren aquelles gestes
que Gonzalo de Córdoba fos nomenat «Condestable» d'aquell
regne.
Tanmateix, el rei Ferran no tardà molt a llevar-li tal càrrec de
les mans, i li demanà comptes de la seva gestió napolitana. Diuen
que presentà aquest uns comptes absurds, molt mals d'entendre, que
el monarca no va saber interpretar. Decebut, el Gran Capitán marxà
a Granada, on es va voler oblidar de la Cort, de la guerra i de la
política. Des de llavors, quan ens trobam amb qualsevol relació de
despeses que ens semblen exagerades o feta de qualsevol manera, a
caprici de l'administrador, solen dir: Això pareixen els comptes
del Gran Capità.
Però hem parlat del campió García de Paredes i se suposa que hem
de dir també alguna cosa del campió francès, el tal Bayard, que
havia per nom complet Pierre Terrail, senyor de Bayard, que visqué
del 1473 al 1524, admirat pel poble i celebrat tant per la seva
bravesa com per les seves virtuts de cavaller.
Així, doncs, el desafiament de Barleta fou un combat entre
cavallers, quasi esportiu, tot i que s'hi jugaven la vida, sense
altres intencions que les de demostrar bravesa. Potser aquesta
forma de veure la cavalleria i la carrera de les armes difereix un
poc de com explicava Ramon Llull la seva en el seu Llibre de l'Orde
de Cavalleria, en especial quan en el setè capítol diu que «cap
cavaller pot ignorar les set virtuts que són arrel i fonament de
tots els bons costums i vies i camins de la celestial glòria
perdurable...».
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.