Miquel Ferrà i Martorell09/06/02 0:00
TW
0

Mor quan volava sobre l'Àrtic, Roald Engelbregt Gravning Amundsen, quan anava a la recerca dels supervivents d'un naufragi.
Aquest gran explorador norueg, nascut a Vedsten, Ostfold, el 1872, va interrompre els seus estudis de medicina per tal d'entrar en la marina noruega i ja el 1897, quan tenia vint"i"cinc anys, s'enllistà en una expedició a l'Antàrtic. A començaments del segle XX, ja explorat l'Àrtic, Amundsen realitzava un viatge per mar des de l'Atlàntic al Pacífic, tot al llarg de la costa àrtica de Nord-amèrica. Era l'any 1903. I un any després localitzava el punt magnètic del Pol Nord. I si Peary, tanmateix, conqueria el Pol Nord, Amundsen volgué dirigir els seus esforços vers el Pol Sud. Arribava a l'Antàrtida a començaments de 1911 i des d'octubre a desembre anà a la recerca del Pol Sud, on aconseguí arribar un mes abans que el seu rival Scott, ja que els anglesos perseguien el mateix objectiu. Una altra de les seves grans aventures fou el vol des de Spitzbergen fins Alaska, passant pel Pol Nord, gesta que aconseguí de realitzar després de tres intents estèrils.

Però tornem a la conquesta del Pol Sud. Sembla que Robert Scott (Devonport, Devonshire, 1868) havia tingut, com ja hem vist, la mateixa idea que Amundsen, és a dir, posar la seva bandera sobre el Pol Sud. Però la seva expedició tingué molt mala sort i el mal temps el féu retardar un i altre cop la marxa. Quan hi arribà, el 18 de gener del 1912 hi trobà, decebut, el senyal d'Amundsen. I si aquest tornà, en aquella avinentesa, sa i estalvi a ca seva, no així Scott, que en el camí de tornada es troba encara amb molt mal temps, de manera que ell i els seus companys moriren entre els gels. Devia esser això a final de març d'aquell mateix any.

La literatura d'anticipació, la de Juli Verne, en la seva novel·la «Una hivernada entre els gels» descriu els detalls d'una d'aquestes expedicions i hi trobam fragments molt reals, com aquest que hem volgut transcriure seguidament: «Un dia mataren una mena d'ànec muntanyenc, molt gros, que subministrà als mariners un excel·lent menjar. En les seves sortides, no hagueren de lamentar els caçadors altra pèrdua que la dels dos cans, que desaparegueren en un moment que els mariners s'havien allunyat vint"i"cinc milles del bergantí, vers el sud, per a veure en quin estat es trobava la plana de gel. Durant tot el mes de febrer hi hagué tempestes molt violentes i nevà en gran abundància; però aquests fenòmens no varen fer sofrir molt els hivernants, malgrat que la temperatura mitjana que allà regnava era de vint"i"cinc graus sota zero...».

L'argument de com Jean Cornbutte, després de fer alguna fortuna i comprar a l'Havre un bergantí que tenia per nom «La jove audaç», navega vers els mars del nord i així es troba amb una geografia conglaçada que captura el seu vaixell. Amb la millora del temps i el desgel, la nau s'alliberarà del seu lligam, retornant a mars més temperats... «La Jove Audaç es va veure, finalment, completament lliure de gels a l'altura de l'illa Jon Mayen, i el 25 de juny trobà alguns vaixells que es dirigien al nord per a pescar vell"marins i balenes. Havien hagut de menester quasi un mes per a sortir dels mars polars...».