L'escriptor Víctor Gayà juga amb l'ambigüitat en el seu nou llibre

«Víctor Fox pateix una malaltia psíquica propera a la fòbia que li dificulta les relacions socials», va explicar Gayà. El protagonista decideix deixar la seva feina i centrar-se a escriure. Quan arriba el moment de publicar cerca algú que exerceixi la part pública de qualsevol escriptor: Víctor Gayà convertit en personatge de la seva pròpia novel·la. «No es tracta d'un alter ego. És, senzillament, l'altre». El Gayà real comparteix «l'obra» amb Fox. «Les novel·les que va publicant Fox són les meves». Poc més.

L'autor presenta la història com «un joc». «Jugar amb l'ambigüitat per descobrir què és ficció i què no». Per apropar-se més a la realitat s'inclouen noms i situacions reals. «Hi apareixen personatges que van intervenir en la creació, en l'edició o en la crítica dels llibres publicats» que es converteixen en «un decorat». El resultat és una «novel·la sincera» que no beu dels fets, un drama «amb tocs d'humor» en el qual «dos personatges contrastats» ofereixen els seus punts de vista. «La disparitat de caràcters i les diferents maneres d'entendre la vida xoquen i porten al conflicte els protagonistes». Un joc d'identitats per arribar a l'autocrítica.

La figura de la dona és un altre dels elements que motiva la topada. Ella és la frontera entre el desig i el temor. «És una novel·la compromesa perquè supera el perill del narcisisme sobre el tall esmolat de la confessió», s'afirma a la contraportada del llibre, del qual crida l'atenció la portada. A la part inferior es pot llegir una 'fitxa tècnica'. L'apartat 'Personatges per ordre d'aparició' conté el gruix de noms, amb Lleonard Muntaner, Francesc Moll, Gabriel Janer Manila, Jaume Santandreu, Biel Majoral, Antoni Serra, Blai Bonet, Pere Serra, Pere Comas, i la Guàrdia Civil, entre d'altres.