Bellver reviu l'holocaust nazi amb la mostra «Memòria d'un testimoni»

L'exposició recull documentació diversa i objectes dels «bibelforscher»

Joana NicolauPalma04/06/02 0:00

La seva vida estigué durant sis anys en mans dels nazis, que el passejaren per cinc camps de concentració diferents, entre aquests el d'Auschwitz. En dues ocasions se li comunicà que l'endemà seria gasejat. Estava condemnat perquè la seva debilitat física provocada per la falta d'aliment li impedia treballar. Se salvà només per casualitats de la vida. Dos SS tingueren una mica d'humanitat i li donaren una ració de més que li permeté aixecar-se l'endemà. Avui, Max Liebster, mig segle després d'aquella barbàrie encara du tatuat al seu braç el número 69.733, al qual responia. «Vull mantenir l'evidència per al món sencer que aquest terror va ser real i no propi de la imaginació», digué. I és precisament amb aquest pressupòsit que avui a les 19.00 hores s'inaugura al castell de Bellver Memòria d'un testimoni 1933-1945. Una exposició a través de la qual es descriu l'atroç persecució que patiren durant l'holocaust milions de persones per la seva raça, procedència o religió.

La mostra està organitzada pel Cercle Europeu d'Antics Deportats dels Testimonis de Jehovà i se centra essencialment en una comunitat poc coneguda del període nazi anomenada els Bibelforscher, estudiants de la Bíblia. Sota aquesta denominació s'englobaven tots aquells testimonis de Jehovà que per les seves creences religioses no se sotmeteren als excessos del nacionalsocialisme. «Bastava no voler resar per l'èxit de la causa nazi o no saludar amb el preceptiu Heil Hitler! i, en lloc d'això, dir bonjour i estaves condemnat a anar a un camp de treball», explicava ahir la dona de Liebster, que als dotze anys ja feia feina en un camp. Amb ella assistiren a la presentació de l'exposició Magdalena Kusserow, internada amb vuit anys en un camp de feina; i Ruth Danner, internada amb nou anys.

La mostra s'articula a través de més de setanta plafons que contenen fotografies, mapes, dibuixos, maquetes que reprodueixen les barraques on vivien, uniformes del camp, insígnies o documents amb inscripcions que permetien als presos mantenir l'esperança i un llarg seguit d'objectes, cada un amb la seva història darrere. La voluntat darrera d'aquesta exposició és històrica i cultural i, a hores d'ara, amb aquest objectiu ja s'ha mostrat en diversos països europeus i en més de trenta ciutats de l'Estat espanyol, amb un notable èxit de públic.

Ultradreta
Quant a l'ascens en diferents països d'Europa de l'extrema dreta, els assistents a la presentació destacaren que «l'orgull per la pàtria no pot dur el patiment i la falta de respecte als drets dels altres», mentre que del conflicte israelià, Liebster afirmà que «és possible viure en pau: bastaria que s'aplicassin les ensenyances de la Bíblia».