Naixia, tal dia com avui, a Pforzheim, Baden, Alemanya, fill
d'un químic, Heinrich Otto Wieland, que estudià a la Universitat de
Munic i hi obtingué el seu doctorat el 1901. La major part de la
seva vida la passaria ensenyant en aquella institució. Mentrestant,
investigava i les seves recerques el dugueren per diferents camps
de la química orgànica.
El 1912 es dedicava a estudiar els càlculs biliars, quan abans
altres científics ja havien aconseguit aïllar tres dels àcids que
formen la bilis. Wieland demostrà fins a quin punt estaven
estretament relacionats pel que fa a la seva estructura bàsica i
els detalls que hi marcaven la diferència. Demostrà que l'esquelet
mol·ecular és de natura esteroide, relacionat amb la ben coneguda
molècula «colesterol». Després del 1919 s'interessà per les
oxidacions que tenien lloc dintre dels teixits vius. En va fer
molts experiments i en va treure per conseqüència que «la reacció
crucial dels teixits vius és una deshidrogenació, terme utilitzat
per expressar la pèrdua d'àtoms d'hidrògen dels aliments, dos cada
vegada. Al mateix temps, aquest fenomen i no l'addició d'oxigen és
el que es troba catalitzat enzimàticament...».
Tanmateix, un altre famós químic, Warburg, s'oposà a l'opinió de
Wieland, tot mantenint la teoria que la reacció clau era l'addició
d'oxigen, que estava catalitzada per enzims que contenien àtoms de
ferro. Aquest debat entre cervellots donà els seus fruits.
L'un i l'altre tenien raó i de l'esforç comú s'arribà a conèixer
el procés del desenvolupament de la cadena respiratòria dels
teixits, o en altres mots, quan el cos transforma lentament les
molècules orgàniques en aigua i diòxid de carboni mitjançant la
producció d'energia disponible. Mentrestant, els esteroides (dit de
cadascun dels components d'una família de substàncies naturals,
d'esquelet molecular constituït pel ciclopentanofenantrè, que
comprèn els esterols, les hormones sexuals i corticals, els àcids
biliars, etc.), començaren a cobrar més importància i una vitamina,
la D, resultava estar estretament relacionada amb els esteroides, i
entre les hormones, les que controlaven el desenvolupament sexual i
la reproducció eren esteroides. Per aquests treballs, Wieland rebia
el 1927 el premi Nobel. Durant l'època hitleriana, la dècada
següent, es declarà obertament antinazi i, encara que alguns del
seus deixebles foren judicats per alta traïció, ell se salvà dels
perseguidors i sobrevisqué al Führer una dotzena d'anys.
Morí a Munic, Baviera, el 5 d'agost de 1957.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.