Presentat amb una data com a títol, 1920, Llorenç Capellà tot
just acaba de publicar un recull de trenta-una narracions curtes
part de les quals ja s'han pogut llegir en els seus articles al
Diari de Balears. El volum surt editat per Lleonard Muntaner. 1920
és un any que aporta infinitat de claus per entendre una època de
traços forts i apassionats. L'any comença amb la mort de
Modigliani, setmanes més tard la seva viuda, Jeanne Hébbuterne, se
suïcidava.
A Talavera un toro mata Joselito... Hitler presenta els punts
que donarien cos al nacionalsocialisme i a Madrid es fundava el
partit Comunista. Són tots ells episodis històrics ressenyats a la
contraportada i que l'autor empra com a referència per a la
presentació del llibre. «1920 fou un any emblemàtic. D'aquesta data
i a través de la violència natural de l'home com a factor
dinamitzador dels canvis surt un món nou». Llorenç Capellà es
referí precisament al concepte de violència com «el fil conductor
del llibre».
Un concepte que es fa palès com a «motor que mou el món» i com a
«desig d'aventura de l'home» i d'allò que se serveix per introduir
el lector en una Mallorca de senyors decadents, pagesos,
desarrelats, meuques i pinxos. Una època marcadament carnal i
intuitiva. Els relats no guarden relació els uns amb els altres.
Així i tot, la mort sempre hi sol ser present com un factor més de
la vida.
Amb ella també hi ha molt present la picaresca com a rerefons.
«La societat canallesca a la literatura mallorquina pens que ha
estat tractada molt poc i conté una càrrega de valors molt
important». A través d'ella i amb títols com ara Les cinc pedretes,
El testament, La llegenda del cavall negre, Una història d'estiu o
L'orgue de la maneta Capellà desenvolupa unes històries concises i
contingudes que sol deixar bastant obertes com «escapada
imaginativa perquè el lector pugui prendre part en la narració com
un personatge més» i li posi final.
Amb aquestes, lluny de voler transmetre algun tipus de lliçó
moralitzant, Capellà aludí «al plaer» narratiu. «No hi ha cap
voluntat predicadora, ni ganes d'aleccionar ningú. La persona és la
perfecció més imperfecta i mai no me permetria ni tan sols
intentar"ho». Amb aquest recull de relats, escrits amb realisme, en
ocasions cru, però també amb pinzellades de fantasia, Capellà torna
al gènere de la narrativa curta amb el qual el 1971 s'inicià com
escriptor.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.