Una esquadreta torpedinera (1920)

TW
0

Tal dia com avui arribava al port de Sóller tota una esquadreta torpedinera, que causava entre els habitants de la vall gran expectació. Eren en total set navilis, el contratorpedes Audaz, dos torpediners i quatre submarins. Ningú no s'imaginaria que setze anys després, en aquell mateix port, hi funcionaria una base de submarins i una escola d'armes submarines. Però... Com eren aquells vaixells? La història naval ens parla del torpede Whitehead, model 1868, que tenia quatre metres de llargària i vint"i"set quilos de càrrega explosiva. Desenvolupava una velocitat de sis nusos i tenia una autonomia de sis"cents metres. Per tal de poder"los emprar amb eficàcia des de la superfície, aparegueren les famoses llanxes torpedineres, que en el cas de la marina espanyola foren la Retamosa(1886), la Julián Ordóñez (1885) i, principalment, la que s'anomenà Ejército, primera unitat dotada amb torpedes automòbils que era construïda a Espanya. Diu la història: «Des de 1883 a 1887, la Marina espanyola incorporà fins a un total de deu torpediners, la construcció dels quals fou a càrrec d'empreses estrangeres, principalment britàniques, i alguna d'alemanya, com el Rigel, del 1886, que fou construïda a les drassanes de Bremen per l'empresa Aktien Gessellschaft. L'única incursió espanyola en la construcció de torpediners amb torpedes automòbils fou el que duia per nom Ejército, i que anà a càrrec de les instal·lacions de La Graña de la companyia Otero y Gil. La seva realització es va dur a terme el 1887 i fou posat a l'aigua a finals d'aquell mateix any. El seu cost fou de dues"centes mil pessetes. Era una unitat de menor talla que les construïdes a l'estranger, amb desplaçament de seixanta tones i una màquina de triple expansió que desenvolupava sis"cents cavalls de vapor amb els quals podia aconseguir divuit nusos. El seu armament era similar al de les altres unitats contemporànies, embarcant dos tubs proels per a torpedes de tres"cents cinquanta mil·límetres i dos canons de tir ràpid de trenta"set mil·límetres».

No pogué estar de visita a Sóller, ja que fou donat de baixa el 1900, i la seva caldera s'embarcà, llavors, en el canoner Cóndor, de seixanta"tres tones. Però d'aquella experiència sortirien altres torpediners que augmentaren la flota en els anys 20.

És una anècdota que, en morir l'arxiduc Lluís Salvador i havent-hi un testament a Mallorca, tal documentació fou embarcada en un torpediner que la va dur a la Península i d'allà a Madrid, per tal que fos entregada a l'ambaixador d'Àustria"Hongria. Això vol dir que es confiava en la seguretat i rapidesa d'aquest tipus de petit vaixell. Tanmateix, els francesos posaven en dubte, ja el 1906, l'eficàcia militar dels torpediners, funcionant només bé del tot en la mar en calma o dins el port. Per això, els famosos Foudre eren transformats i se'n feien navilis"taller, minadors o naus d'ajut per als hidroavions. Els submarins tingueren, després de la Primera Guerra Mundial, més acceptació.

Miquel Ferrà i Martorell