Quin any, aquell! S'enfonsava el Titanic, era inaugurat el tren
de Sóller i ens visitava, en el seu iot Hirondelle II, el príncep
de Mònaco... Començava la calor i el bon temps, i la badia de
Palma, els caps de setmana, era una festa. Nombroses embarcacions
d'esplai solcaven aquelles aigües i la premsa donava compte d'un
important i lúdic esdeveniment: «El Reial Club de Regates d'aquesta
ciutat organitzà una festa marinera que en tots els aspectes
resultà esplèndida i hermosa. El sector d'escullera destinat a
tribuna per als convidats fou ocupat per una distingida
concurrència, predominant-hi el bell sexe que lluïa vaporosos
toilettes d'estiu. El quadre era veritablement encisador. A les
onze començaren les regates a la vela. A les dotze i mitja
s'anunciava l'arribada de la primera embarcació. Efectivament, des
de Llevant venien en recta filera les quinze embarcacions. D'entre
totes elles es destacava airós el balandre Ena, que mostrava en la
blanca vela major el número seixanta. Els seus tripulants eren
Josep Sancho, Josep Llofré i el senyor Manera, que arribaren en
primer lloc...».
Sense deixar de mirar les aigües de la nostra badia, el
prestigiós arquitecte Lluís Alenyar presentava un projecte sobre la
desembocadura de la Riera i el seu curs entre la ciutat antiga i el
barri de Santa Catalina. Aquest «consistia a rebaixar la
desembocadura de la Riera fins al nivell de la mar. Entrant l'aigua
en el llit del torrent, es crearia una part navegable a la qual
podrien accedir barcasses, i també es construirien, en ambdues
voreres, magatzems dipòsits per a mercaderies. Les mercaderies de
tals magatzems serien elevades mitjançant ascensors elèctrics al
pis de les vies d'eixample...».
I els estiuejants començaven a ocupar les seves cases d'esplai
sobre la badia. Lluís Fàbregas ho explica així: «El Terreno, així
anomenat perquè el caseriu es trobava en el vessant de Bellver, en
el que en deien: terreny del reial patrimoni, que formaven els
poblats de la Bonanova, Terreno, sa Portassa, fins a can Rubert i
tot el litoral fins a s'Aigo Dolça. El pujol on es troba can Sanxo
i el xalet propietat dels senyors Clar Oliver, fins s sa Cova de na
Joana, que quedava delimitat pel torrent des Mal Pas. Per la part
de la mar, els establiments de banys de can Barbarà i tota una
partida de xalets del Comte de Ribas fins a ca ses Rafaletes i per
la part de la muntanya, sa Plana de la Bonanova, els carrers de sa
Garita i Mont Sinaí, que formaven l'avantguarda de Portopí i eren,
en conjunt, anomenats, es Corp Marí».
Emili Oliver, col·laborador de L'Almudaina, va escriure unes
gloses sobre un diàleg entre el Terreno i es Molinar, les dues
zones poblades, aleshores, de la badia, la dels rics i la dels
pobres. Vet ací alguns versets del tema: "«Bon dia tenga, el
Terreno!/" Estiga bo, es Molinar!/"Tan dematiner com sempre?/"Jo no
em puc aixecar tard./"Com vas en cos de camisa?/"Com dus aquest
coll tan alt?/"Jo el duc perquè així és sa moda/"Jo vaig en
comoditat/"Vés alerta no et costipis/"Jo no! Tu t'aufegaràs/"No
tens por an es reumatisme?/"Jo visc ben fort i ben sa;/ vés alerta
a aplegar es tifus,/ perquè tens un mal veïnat./"Jo estic amunt/"Jo
a ses costes/ les trob males de pujar/"Jo faig qualque davallada/"I
jo vaig sempre a peu pla/"Jo tenc tramvia/ Jo cotxos/ Jo tenc bosc/
Jo tenc la mar./ Tenc sa vista més alegre,/"Jo veig l'horitzó més
gran/"Jo tenc landós i automòbils/"Jo els ormejos de pescar./"Jo
tenc xalets i torretes./"Jo molins de moldre blat./"Jo tenc
gardènies i roses./ Jo tenc horta i figueral...».
I segueix la disputa. Si el Molinar presumeix de menjar peix
fresc, el Terreno de beure Xampany i Chartreure...
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.