Regates a la badia de Palma (1912)

TW
0

Quin any, aquell! S'enfonsava el Titanic, era inaugurat el tren de Sóller i ens visitava, en el seu iot Hirondelle II, el príncep de Mònaco... Començava la calor i el bon temps, i la badia de Palma, els caps de setmana, era una festa. Nombroses embarcacions d'esplai solcaven aquelles aigües i la premsa donava compte d'un important i lúdic esdeveniment: «El Reial Club de Regates d'aquesta ciutat organitzà una festa marinera que en tots els aspectes resultà esplèndida i hermosa. El sector d'escullera destinat a tribuna per als convidats fou ocupat per una distingida concurrència, predominant-hi el bell sexe que lluïa vaporosos toilettes d'estiu. El quadre era veritablement encisador. A les onze començaren les regates a la vela. A les dotze i mitja s'anunciava l'arribada de la primera embarcació. Efectivament, des de Llevant venien en recta filera les quinze embarcacions. D'entre totes elles es destacava airós el balandre Ena, que mostrava en la blanca vela major el número seixanta. Els seus tripulants eren Josep Sancho, Josep Llofré i el senyor Manera, que arribaren en primer lloc...».

Sense deixar de mirar les aigües de la nostra badia, el prestigiós arquitecte Lluís Alenyar presentava un projecte sobre la desembocadura de la Riera i el seu curs entre la ciutat antiga i el barri de Santa Catalina. Aquest «consistia a rebaixar la desembocadura de la Riera fins al nivell de la mar. Entrant l'aigua en el llit del torrent, es crearia una part navegable a la qual podrien accedir barcasses, i també es construirien, en ambdues voreres, magatzems dipòsits per a mercaderies. Les mercaderies de tals magatzems serien elevades mitjançant ascensors elèctrics al pis de les vies d'eixample...».

I els estiuejants començaven a ocupar les seves cases d'esplai sobre la badia. Lluís Fàbregas ho explica així: «El Terreno, així anomenat perquè el caseriu es trobava en el vessant de Bellver, en el que en deien: terreny del reial patrimoni, que formaven els poblats de la Bonanova, Terreno, sa Portassa, fins a can Rubert i tot el litoral fins a s'Aigo Dolça. El pujol on es troba can Sanxo i el xalet propietat dels senyors Clar Oliver, fins s sa Cova de na Joana, que quedava delimitat pel torrent des Mal Pas. Per la part de la mar, els establiments de banys de can Barbarà i tota una partida de xalets del Comte de Ribas fins a ca ses Rafaletes i per la part de la muntanya, sa Plana de la Bonanova, els carrers de sa Garita i Mont Sinaí, que formaven l'avantguarda de Portopí i eren, en conjunt, anomenats, es Corp Marí».

Emili Oliver, col·laborador de L'Almudaina, va escriure unes gloses sobre un diàleg entre el Terreno i es Molinar, les dues zones poblades, aleshores, de la badia, la dels rics i la dels pobres. Vet ací alguns versets del tema: "«Bon dia tenga, el Terreno!/" Estiga bo, es Molinar!/"Tan dematiner com sempre?/"Jo no em puc aixecar tard./"Com vas en cos de camisa?/"Com dus aquest coll tan alt?/"Jo el duc perquè així és sa moda/"Jo vaig en comoditat/"Vés alerta no et costipis/"Jo no! Tu t'aufegaràs/"No tens por an es reumatisme?/"Jo visc ben fort i ben sa;/ vés alerta a aplegar es tifus,/ perquè tens un mal veïnat./"Jo estic amunt/"Jo a ses costes/ les trob males de pujar/"Jo faig qualque davallada/"I jo vaig sempre a peu pla/"Jo tenc tramvia/ Jo cotxos/ Jo tenc bosc/ Jo tenc la mar./ Tenc sa vista més alegre,/"Jo veig l'horitzó més gran/"Jo tenc landós i automòbils/"Jo els ormejos de pescar./"Jo tenc xalets i torretes./"Jo molins de moldre blat./"Jo tenc gardènies i roses./ Jo tenc horta i figueral...».

I segueix la disputa. Si el Molinar presumeix de menjar peix fresc, el Terreno de beure Xampany i Chartreure...

Miquel Ferrà i Martorell