Prohens estrena deu de les seves darreres composicions a Felanitx

Amb aquest extens monogràfic es clourà la Setmana de Música

Mariana DíazPalma29/05/02 0:00

Felanitx posarà punt final a la XXVI Setmana de la Música amb un concert ben poc habitual. Es tracta d'un monogràfic de deu composicions encara sense estrenar de Josep Prohens i en el qual intervindran diversos intèrprets i cantants de l'Illa. El concert serà divendres a la capella de les monges de la Providència. Prohens, que va escriure aquestes peces entre l'estiu de l'any passat i el març d'enguany, explicà que algunes estan inspirades en poemes de Joan Brossa; en altres de Marià Villangómez; Bécquer o la felanitxera Maria de Lluc Pomar. Amb aquesta estrena s'obren nous camins en l'obra del compositor mallorquí. Per exemple, les cançons per a piano i veu, que interpretaran Joan Roig i Toni Aragón, respectivament, suposen «un pas endavant en la línia de la música contemporània en tota regla».

Segons digué el pianista Joan Roig, «aquestes quatre peces van des del caràcter impressionista fins a la titulada Desvetllament o morir, el llenguatge de la qual és a base d'atmosferes, timbres, figures... Són obres més radicals que les que va escriure per a mezzosoprano, estrenades fa poc temps al col·legi de Sant Francesc, i denoten una evolució totalment indiscutible». El tenor Toni Aragón desitjava cantar temes de Prohens des de feia temps: «Li havia demanat que em compongués algunes cançons», va comentar. I ja li n'ha arribat el moment. El tenor, acostumat a repertoris lírics i simfònics, matisa que el cantant té l'«obligació de viure el seu temps i d'interpretar allò que té i que sent com a més proper».

Maria Tomàs, també pianista, participarà al costat de la percussionista Susanna Pacheco en els temes composts per a piano i percussió, en els quals sonaran la marimba i el vibràfon. L'autor va afirmar que amb aquests temes intentava cercar un «conjunt de sonoritats». Tomàs va afegir que «el llenguatge és clar, però frega extrems des de l'atmosfèric fins al fortíssim. En Homenatge a la tonalitat, en el qual al piano de Tomàs s'uneix el violí de Maria Antonia Pons-Estel, «un llenguatge més líric contrasta amb un altre de més dissonant, rítmic, dos mons contraris que s'acosten».