Tal dia com avui, a Brookline, barri residencial de Boston,
Massachusetts, neix John Fitzgerald Kennedy, fill del
multimilionari Joseph Kennedy. (Diuen que aquest havia fet la seva
fortuna amb el contraban d'alcohol en temps de la llei seca). La
seva mare, Rose Fitzgerald, casada el 1914, pertanyia a una rica
família de procedència irlandesa. John seria un fill més dels vuit
que formaven tot un clan, nascuts entre 1915 i 1932: Joseph júnior,
Rosemary, Kathleen, Eunice, Patricia, Robert, Jean i Edward. John
va fer els primers estudis en una escola de luxe privada i demostrà
esser estudiós, de manera que anà després a la Universitat de
Harvard.
Allà no ho tingué tan fàcil. Tingué, però, molt bones notes en
economia i ciències polítiques i destacà en la pràctica dels
esports. El seu germà major hauria de seguir la carrera política,
començada per son pare, de manera que John no pensava en aquell
moment de seguir tals activitats públiques. Viatjà. En esser son
pare ambaixador dels Estats Units a Gran Bretanya es va interessar
per les realitats i conflictes europeus. Va conèixer de prop la
guerra civil espanyola i durant la Segona Guerra Mundial seria
comandant de marina en una llanxa torpedinera. John se sentí,
després, interessat pel periodisme però, a causa d'haver mort
Joseph en combat, a Normandia, hagué de canviar el seu destí i
entrar en la «vocació» política de la família. Aquesta altra
carrera començava amb èxit el 1946. Amb l'ajut econòmic familiar,
John llançava el seu nom als quatre vents en una intensa campanya
de propaganda i era elegit diputat pel Partit Demòcrata per Boston
a la Cambra de Representants. Conservà el seu escó en les eleccions
del 1948 i 1950. El 1952, a l'edat de trenta-cinc anys, es
presentava al càrrec de senador per Massachusetts i els vots li
donaren també l'èxit. En aquells moments de glòria es casava amb
Jacqueline Bouvier, a Boston, amb una gran festa de més d'un miler
de convidats. Malgrat haver estat un bon esportista, el 1954 ha de
deixar la feina.
Una forta dolença a l'esquena, a la columna, la que és coneguda
com malaltia d'Addison, el féu passar pel quiròfan. Es tractava
d'esser operat per tal d'unir les seves vèrtebres descol·locades.
La cosa no va anar bé del tot i hagué de patir una segona
intervenció. Després d'una llarga convalescència a la casa d'estiu
de Hyannis Port es va poder reincorporar a la vida política. El
1956 es presentà a les eleccions presidencials, però no aconseguí
el més alt càrrec del país. Tanmateix no es desanimà i en una
segona avinentesa, quatre anys després, en sortia victoriós sobre
Richard Nixon. Per primera vegada, un catòlic tenia la presidència
dels Estats Units, i no era un home madur sinó jove encara, puix
que quaranta-tres anys, en política, es considera joventut. Els
problemes se li amuntegaren sobre la taula: Martí Luter King,
víctima, com els negres del país, de la política antiracial; la
crisi dels míssils a Cuba...
Però Kennedy tenia un gran defecte (que per alguns és mèrit),
puix que era femellut i a cada punt posava banyes a la seva
dona.
Va lligar amb actrius de cinema i, una d'elles fou la gran Marilyn
Monroe. El romanç acabà quan ella fou trobada morta en el seu
apartament, el 1962, a causa d'haver-se empassat una sobredosi de
barbitúrics. Tanmateix, Kennedy, assassinat a Dallas, només li
sobreviuria un any.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.