Neix John Fitzgerald Kennedy (1917)

Allà no ho tingué tan fàcil. Tingué, però, molt bones notes en economia i ciències polítiques i destacà en la pràctica dels esports. El seu germà major hauria de seguir la carrera política, començada per son pare, de manera que John no pensava en aquell moment de seguir tals activitats públiques. Viatjà. En esser son pare ambaixador dels Estats Units a Gran Bretanya es va interessar per les realitats i conflictes europeus. Va conèixer de prop la guerra civil espanyola i durant la Segona Guerra Mundial seria comandant de marina en una llanxa torpedinera. John se sentí, després, interessat pel periodisme però, a causa d'haver mort Joseph en combat, a Normandia, hagué de canviar el seu destí i entrar en la «vocació» política de la família. Aquesta altra carrera començava amb èxit el 1946. Amb l'ajut econòmic familiar, John llançava el seu nom als quatre vents en una intensa campanya de propaganda i era elegit diputat pel Partit Demòcrata per Boston a la Cambra de Representants. Conservà el seu escó en les eleccions del 1948 i 1950. El 1952, a l'edat de trenta-cinc anys, es presentava al càrrec de senador per Massachusetts i els vots li donaren també l'èxit. En aquells moments de glòria es casava amb Jacqueline Bouvier, a Boston, amb una gran festa de més d'un miler de convidats. Malgrat haver estat un bon esportista, el 1954 ha de deixar la feina.

Una forta dolença a l'esquena, a la columna, la que és coneguda com malaltia d'Addison, el féu passar pel quiròfan. Es tractava d'esser operat per tal d'unir les seves vèrtebres descol·locades. La cosa no va anar bé del tot i hagué de patir una segona intervenció. Després d'una llarga convalescència a la casa d'estiu de Hyannis Port es va poder reincorporar a la vida política. El 1956 es presentà a les eleccions presidencials, però no aconseguí el més alt càrrec del país. Tanmateix no es desanimà i en una segona avinentesa, quatre anys després, en sortia victoriós sobre Richard Nixon. Per primera vegada, un catòlic tenia la presidència dels Estats Units, i no era un home madur sinó jove encara, puix que quaranta-tres anys, en política, es considera joventut. Els problemes se li amuntegaren sobre la taula: Martí Luter King, víctima, com els negres del país, de la política antiracial; la crisi dels míssils a Cuba...

Però Kennedy tenia un gran defecte (que per alguns és mèrit), puix que era femellut i a cada punt posava banyes a la seva dona.
Va lligar amb actrius de cinema i, una d'elles fou la gran Marilyn Monroe. El romanç acabà quan ella fou trobada morta en el seu apartament, el 1962, a causa d'haver-se empassat una sobredosi de barbitúrics. Tanmateix, Kennedy, assassinat a Dallas, només li sobreviuria un any.