Mor el psiquiatre Alfred Adler (1937)

D'aquí procedeix el concepte «complex d'inferioritat», de manera que la resta de la seva vida vol demostrar que no és tan impotent i, com és natural, persegueix el poder, la seva quota de poder sobre les persones i les coses, o en altres paraules, influència i propietat. Fins i tot en el sexe, Adler hi veu l'intent de dues persones de dominar l'una a l'altra. La anormalitat sexual, segons Adler, és la causa dels desordres mentals i no la seva conseqüència, com afirmava Freud. Adler va fer famoses les seves teories a través de moltíssimes conferències, activitat per a la qual tenia una especial preparació.

Com a deixeble de Freud, Adler se separà definitivament del mestre el 1911 i fou quan es negà a acceptar la teoria de la libido, és a dir, de l'energia que és l'origen de l'impuls positiu fonamental; especialment l'impuls sexual, considerat com a font de totes les tendències positives. Es pot dir que Adler és el fundador de la que anomenam «psicologia individual», que explica la conducta humana des de dos principis. Un és un sentiment d'inferioritat que la situació condiciona i l'altre, l'esforç per compensar-lo mitjançant un afany de poder. Dues de les obres més conegudes d'aquest autor són les que porten per títol: El coneixement de l'home i El sentit de la vida. És clar que després de Freud i d'Adler tota una legió de professionals continuaren treballant sobre llurs fonaments, a Alemanya, per exemple, Stern, Obertag, Sommer, Weygand i Ziehen; a Suïssa, Piaget, Bovet, Maëli, Rey, Jung, Madder, Beaudoin; a Itàlia, Carlo de Sanctis, Challiol, Cerletti, Bolea; a Àustria, Heller i Homburger... Tampoc no hem d'oblidar que Freud, en el seu llibre Die Traumdeutung (1900) renovava totalment les concepcions psiquiàtriques i substituí el mètode intel·lectualista i racional per la investigació dels mòbils afectius que guien inconscientment cada un dels nostres actes.