Mor el psiquiatre Alfred Adler (1937)

Miquel Ferrà i Martorell27/05/02 0:00

Tal dia com avui, a Aberdeen, Escòcia, moria el psiquiatre austríac Alfred Adler (Viena, 1870), que havent començat la seva carrera com a oftañmòleg s'afeccionà a l'estudi dels desordres mentals. Treballà amb Freud, però tanmateix no estava d'acord amb l'autor de la «teoria dels somnis», puix que no coincidia en allò d'haver de basar totes les investigacions a explorar els efectes de l'impuls sexual, com si aquests fossin totalment determinants i no n'hi hagués d'altres. Oposà a la teoria del sexe, la teoria del poder. Si segons Freud el sexe mou totes les accions, segons Adler és, doncs, el poder. I aquesta fam de poder comença en la més petita infantesa. Imposar la voluntat als majors, si no pot esser mitjançant la força, ho serà amb l'astúcia dels plors i les aviciadures. Diu Adler que «el nin, petit i impotent, situat en un món dominat pels adults, és penosament conscient de la seva inferioritat».

D'aquí procedeix el concepte «complex d'inferioritat», de manera que la resta de la seva vida vol demostrar que no és tan impotent i, com és natural, persegueix el poder, la seva quota de poder sobre les persones i les coses, o en altres paraules, influència i propietat. Fins i tot en el sexe, Adler hi veu l'intent de dues persones de dominar l'una a l'altra. La anormalitat sexual, segons Adler, és la causa dels desordres mentals i no la seva conseqüència, com afirmava Freud. Adler va fer famoses les seves teories a través de moltíssimes conferències, activitat per a la qual tenia una especial preparació.

Com a deixeble de Freud, Adler se separà definitivament del mestre el 1911 i fou quan es negà a acceptar la teoria de la libido, és a dir, de l'energia que és l'origen de l'impuls positiu fonamental; especialment l'impuls sexual, considerat com a font de totes les tendències positives. Es pot dir que Adler és el fundador de la que anomenam «psicologia individual», que explica la conducta humana des de dos principis. Un és un sentiment d'inferioritat que la situació condiciona i l'altre, l'esforç per compensar-lo mitjançant un afany de poder. Dues de les obres més conegudes d'aquest autor són les que porten per títol: El coneixement de l'home i El sentit de la vida. És clar que després de Freud i d'Adler tota una legió de professionals continuaren treballant sobre llurs fonaments, a Alemanya, per exemple, Stern, Obertag, Sommer, Weygand i Ziehen; a Suïssa, Piaget, Bovet, Maëli, Rey, Jung, Madder, Beaudoin; a Itàlia, Carlo de Sanctis, Challiol, Cerletti, Bolea; a Àustria, Heller i Homburger... Tampoc no hem d'oblidar que Freud, en el seu llibre Die Traumdeutung (1900) renovava totalment les concepcions psiquiàtriques i substituí el mètode intel·lectualista i racional per la investigació dels mòbils afectius que guien inconscientment cada un dels nostres actes.

Miquel Ferrà i Martorell