Roman Polanski, poc després de rebre el preuat guardó, la Palma d'Or de Cannes.

TW
0

Premiant el film sobre l'Holocaust The pianist, del francès Roman Polanski amb la Palma d'Oro, la 55a edició del Festival Internacional de Cinema de Cannes va fer un exercici de correcció política, ja que alhora va distingir amb el Premi del Jurat la palestina Yadon Ilaheyya, d'Elia Suleiman. Tanmateix, el vencedor de la nit va ser el finlandès Aki Kaurismaki, que es va endur dos guardons, el Gran Premi i el de millor actriu, per a la protagonista del seu film Mies vailla menneisyytta, Kati Outinen. El film de Polanski explica la història d'un pianista jueu polonès capturat pels nazis després de la invasió del seu país feta per les tropes del III Reich. El film es basa en la vertadera història del músic Vladyslaw Szpilman, que va sobreviure a l'Holocaust gràcies a l'ajuda d'un oficial alemany.

Polannski afirmà que sabia que un dia faria una cinta sobre aquell dolorós període de la història de Polònia, però que no desitjava que fos autobiogràfic. «Després de llegir els primers capítols de l'autobiografia d'Szpilman, vaig saber que The pianist seria l'assumpte del meu pròxim film. Jo vaig sobreviure al bombardeig de Varsòvia i al gueto de Cracòvia i desitjava recrear els meus records, però sense involucrar-m'hi». «Allò que més em va impressionar del músic és la sorprenent objectivitat amb la qual presenta l'època. En el seu llibre apareixen bons i mals polonesos, bons i mals jueus i bons i mals alemanys». La cinta palestina és un fresc dels habitants de Natzaret i narra amb notes d'ironia els problemes que tenen entre ells els habitants d'origen palestí de la ciutat i les humiliacions que de vegades pateixen a causa dels controls israelians.

La pel·lícula finlandesa narra en clau d'humor les desventures d'un home que perd la memòria. En realitat, és una crítica de la burocràcia del poder que ha aconseguit l'aplaudiment unànime de la crítica. El premi com a millor actor per a Olivier Gourmet, protagonista de la pel·lícula belga Le fils, dels germans Dardenne, també es considerà just, ja que interpreta el dificilíssim paper d'un home que oscil·la entre la compassió i la revenja. El premi corresponent a la millor direcció es va atorgar al veterà Im Kwon-taek, realitzador de la cinta sud-coreana Chihwaseon basada en la vida de Jang Seung-Ub, un famós pintor nascut el 1843 i mort el 1897, i al nord-americà Paul-Thomas Anderson, responsable de Punch-Drunk Love, una divertida comèdia sobre un home que les seves set germanes volen controlar per organitzar-li la vida.

Un altre gran director en qui també es va pensar en aquesta edició va ser el britànic Ken Loach, el guionista del qual, Paul Laverty, va ser distingit amb un guardó per la seva feina a la cinta Sweet Sixteen.