TW
0
T. O. Palma. «El traductor quan tradueix literalment és un mentider, i quan afegeix alguna cosa és un blasfem. Aleshores jo em considero com a traductor, un mentider i un blasfem. És a dir, combinar les dues coses». D'aquesta manerà s'expressà Manel Forcano en una entrevista mantinguda amb Diari de Balears. Forcano (Barcelona, 1968), ha estat distingit enguany amb el Rafael Jaume de traducció poètica 2002, per Clavats a la carn del món, del poeta israelià Yehuda Amikhai, inclòs en els XIX Premis Cavall Verd. Així mateix, participà en el darrer Festival de Poesia de la Mediterrània, celebrat al pati de la Misericòrdia, de Palma.

Segons Forcano, «traduir és decidir, perquè les coses sempre es poden dir de moltes maneres. Quan tens una paraula amb una altra llengua i la traspasses hi ha molts matisos i, per tant, la pots dir de moltes maneres». «Amb Clavats a la carn del món jo he decidit que aquests poemes quedin en català així, per tant és la meva traïció, però estic content perquè l'he feta també a partir del meu gust poètic i de la forma que tenc d'escriure, sense trair massa però, com és natural, l'esperit de l'autor mateix», explicà.

El guardonat amb el Rafael Jaume mostrà la seva alegria per haver rebut la distinció, però lamentà que «hi ha tants lectors de poesia com 'cavalls verds'. Gairebé no n'hi ha. El grup és molt reduït». Per això, animà la gent a llegir i a «fer atzar i llançar-se a la piscina» alhora de prendre l'opció de traduir. Forcano (professor, traductor i col·laborador en diferents mitjans de comunicació), tingué paraules de reconeixement envers el poeta Yehuda Amikhai, «un clàssic de les lletres hebrees que revolucionà el camp poètic».

Un considerable nombre d'escriptors han coincidit en preveure, amb les qualitats de Forcano, un futur d'allò més prometedor, per a l'escriptor que ja ha publicat Les mans descalces, D'un record a l'altre, De nit, Corint, i Com un persa, entre d'altres.