L'univers discogràfic viu immers en una profunda crisi. La
pirateria ha envaït la indústria provocant diferents reaccions. Uns
demanen una major conscienciació i, d'altres, una baixada de preus.
Diferents opinions per a un mateix problema que afecta diversos
sectors, des del petit comerç fins a la gran companyia.
A nivell nacional, les vendes de discs pirates van suposar el
2001 un 30 per cent del mercat mentre que, a Balears, la xifra va
oscil·lar entre aquest 30 per cent i un 40 per cent i no va
distingir entre música en castellà, en anglès o en català. Per
això, els sectors implicats han començat a mobilitzar-se. «A
Mallorca estam sofrint un problema real», va assegurar Miquel Àngel
Sancho, de Xocolat i la discogràfica Blau. Sancho pertany a la
Plataforma contra la Pirateria de Balears les activitats de la qual
segueix dues línies. La primera se centra a «informar tothom del
problema» i, la segona, a «pressionar per demanar mesures».
La taula ha començat a reunir-se amb diferents institucions i
sectors i, de moment, compta amb el suport d'AFEDECO i de la
Federació de Restaurants i Cafeteries. S'han mantingut reunions amb
Miquel Nadal, vicepresident del CIM, i amb Antònia Allés, directora
general de Comerç. Aquesta va prometre prendre mesures com
«convocar una reunió amb la delegada del Govern» i «dissenyar una
campanya per conscienciar la societat», assegura Sancho. La pròxima
reivindicació es farà l'11 de juny amb la celebració del Dia sense
Música.
La pregunta clau és qui està darrere de les vendes. «Es tracta
d'organitzacions en les quals cada persona té una funció
específica», va explicar Federico Carbonell, inspector cap del grup
de delinqüència econòmica Udyco. La majoria dels venedors són
senegalesos i, una petita part, subsaharians que se situen en «els
carrers i a les rodalies dels mercats ambulants, a més de en bars i
restaurants», segons Carbonell. Els compactes solen venir «de
Madrid» però se sap que «a Balears també es dediquen a fer i
distribuir còpies».
En el denominat top-manta, "els discs més venuts pels venedors
ambulants" es troben els grans èxits del moment. Manu Tenorio i
Rosa, passant per Chenoa o Nuria Fergó, els integrants d'Operación
Triunfo copen els primers llocs. «Només el set per cent dels
compactes que es venen al mercat són rendibles», assegura Ignacio
Fernández, delegat a Balears de la Societat general d'Autors
(SGAE). El problema rau en el fet que aquest tant per cent és el
que es pirateja. A què pot conduir aquesta situació? Al fet que «la
indústria no inverteixi en nous valors perquè, si tenen èxit, seran
piratejats a l'acte».
La situació afecta també les petites empreses. Aloha Discos, la
tenda de discs més antiga de Mallorca amb 27 anys d'existència, ha
vist disminuir els seus beneficis dels «450 milions de pessetes de
fa dos anys als 250 de la temporada passada», segons Fernando
Afuera, el seu gerent. «Em faran tancar la tenda». La conseqüència:
l'acomiadament de tres empleats. «Per culpa d'aquest problema em
sobra gent». Gong Discs es troba en una situació semblant. «Hem
hagut de reduir l'horari dels empleats a mitja jornada», explica
Gregorio Garde, responsable de la botiga.
Un altre dels problemes del pirateig és com aconseguir acabar
amb ell. Per poder actuar contra el venedor és necessari que hi
hagi una denúncia per atemptar contra la propietat industrial i
intel·lectual. Si es denuncia, el següent pas és «intervenir» per
«prendre declaració per determinar quina persona està darrere»,
segons Carbonell. La qüestió es complica. «Els implicats tenen por
de parlar i no diuen mai qui és el cap». Se'ls deté i, després,
se'ls sol posar en llibertat. El problema: «Arribar als
distribuïdors», va dir Carbonell.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.