Un accidentat viatge amb vaixell de Barcelona a Mallorca, amb
una Mediterrània més regirada del que un nord-americà acostumat a
altres mars més braves podia imaginar, va deixar el crític literari
Harold Bloom bastant malparat, una desafortunada aventura que se
suma a les dues intenses jornades viscudes a la Ciutat Comtal on,
abans d'ahir, va rebre el Premi Internacional Catalunya dotat amb
80.000 euros. Amb la salut malparada, com va ironitzar, "«m'havien
dit als EUA que trobaria el Mediterrani com una pista de gel»",
ahir va acudir als seus compromisos públics, entre ells una
conferència al Centre de Cultura de Sa Nostra. Va ser una llàstima
que la seva amabilitat es veiés entelada per l'escàs temps del qual
van disposar els mitjans per a una trobada relaxada.
Assagista controvertit en la cultura anglosaxona, en què té
acèrrims partidiaris de les seves tesis alhora que encesos
detractors, el seu cànon de la literatura occidental, amb 26
autors, inclou Cervantes, encara que la culminació és Shakespeare.
De l'escriptor castellà va dir que si en el sistema educatiu
espanyol els alumnes adolescents no llegeixen l'autor d'El Quixot
serà un «desastre cultural». Si les conseqüències del viatge li ho
permeten, entre els seus plans destaquen una visita al Secar de la
Real, en el monestir del qual va viure i treballar Ramon Llull, i a
Valldemossa.
Bloom, que aposta per una literatura que ajudi els lectors a
conèixer-se millor, com ell assegura que succeeix amb la de
Shakespeare, l'obra del qual analitza a Shakespeare, la invenció de
l'humà (Anagrama), va dir que els professors, com a col·lectiu, no
podran fer molt per «enganxar» al·lots i joves a la lectura,
responsabilitat que deixa a les mans del sistema educatiu que és el
que pot establir «els estàndards». I respecte a les possibilitats
dels pares creu que es tracta d'una «voluntat individual». En un
país com Espanya, amb unes de les xifres de lectura més baixes
d'Europa, Bloom aposta pels escriptors clàssics autòctons que poden
ajudar els futurs lectors adults a desenvolupar la seva «capacitat
cognitiva».
La falta de discerniment, de criteri propi, no ajudarà si «van
de Harry Potter a Stephen King». Després de declarar durant dos
dies a Barcelona la seva admiració per l'obra de Ramon Llull, a qui
al costat de Foix, Espriu i Rodoreda va destacar a Catalunya com un
dels autors del cànon català, el crític i assagista va tornar a
qualificar l'intel·lectual mallorquí de «sobrehumà i prodigiós»,
ressaltant a més que és «més que un escriptor d'enorme interès
estètic». També va ressaltar la seva «gran capacitat especulativa i
la seva aptitud per absorbir tot el coneixement». «Teòleg més que
pragmàtic», va recordar el seu «ferotge catolicisme», que volia
convertir jueus i musulmans. Bloom va recordar també el seu interès
per Joan Perucho i la seva Les històries naturals, «una novel·la
fantàstica», a la qual torna en ocasions.
Literatura
«La vertadera paranoia és voler saber-ho tot», va dir ahir en la
seva conferència l'assagista i crític literari Harold Bloom que,
com era d'esperar va omplir l'auditori del Centre de Cultura Sa
Nostra. Bloom va parlar de literatura, del plaer de llegir i del
que això ha de costar al lector. També va parlar d'Homer, «el
millor contista»; de Proust, de Joyce, Kafka, Beckett, del que
considera grans autors. Bloom tampoc es va oblidar de desenvolupar
la tesi que la literatura del present i del futur necessita la
presència d'una individualitat creativa, genial.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.