Barcelona acollí la solemne investidura del pare Batllori

Onze universitats de l'àmbit català nomenaren doctor honoris causa el jesuïta

El pare Batllori, durant la lliçó magistral en la seva investidura.

TW
0

Onze universitats investiren ahir doctor honoris causa l'historiador i jesuïta Miquel Batllori en un acte solemne que va tenir lloc a la basílica gòtica de Santa Maria del Mar de Barcelona. Personalitats de la vida política, universitària, cultural i eclesiàstica de Catalunya, València, les Balears, Aragó i del Vaticà ompliren la basílica, engalanada per a aquesta ocasió amb grans banderoles amb el brau, la figura heràldica de la família Borja, a la qual Batllori ha dedicat una gran part de les seves investigacions. En un acte així no podia faltar la música, interpretada per un cor d'uns vuitanta cantants dels cors de les universitats de Barcelona, València i les Balears, que interpretaren el Canticorum Jubilo, o el Gaudeamus Igitur.

Batllori va rebre en aquesta ocasió la distinció de les universitats d'Alacant, Autònoma de Barcelona, Barcelona, Girona, Jaume I de Castelló, Lleida, Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra, Ramon Llull, Rovira Virgili i Vic, «en testimoni i reconeixement dels seus rellevants mèrits». Abans de rebre el birret, el seu padrí, el filòleg i historiador Martí de Riquer, va glossar la figura i l'obra de qui va dir que és «un mestre de moltes generacions i un erudit fins al punt de poder improvisar una conferència sense papers en correctíssim llatí». Riquer ha afirmat que «és difícil que algú pugui haver tingut tanta d'acceptació sense divulgar la seva obra a través dels diaris». «El Regne de Mallorca "ha subratllat Martí de Riquer" deu al pare Batllori els seus estudis reveladors sobre Ramon Llull i València, els seus estudis sobre la família Borja, aquests darrers basats en una rica documentació».

Entre els assistents figuraven l'arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles; el bisbe de Mallorca, Teodor Úbeda; els batles de Barcelona, Xàtiva i Gandia; el ministre d'Exteriors d'Andorra; el conseller de Cultura del Govern balear, Damià Pons; el director general de Cultura, Pere Muñoz; el rector de la UIB, Llorenç Huguet; l'arxiver i bibliotecari del Vaticà; Miquel Serra, director de Diari de Balears; Miquel Àngel Borràs, en representació del CIM; i Santi Ferrer, en representació del Consell d'Eivissa, entre altres.

En la seva lliçó magistral, en castellà i en català, el pare Batllori va fer un repàs de com les seves circumstàncies vitals han conduït el seu treball científic des del seu naixement a Barcelona, el 1909, i on es va llicenciar en filosofia i lletres el 1928, al seu ingrés a la Companyia de Jesús un any després a Gandia, o el seu període docent i investigador a Roma entre el 1955 i el 1988. La ironia també va tenir el seu lloc en un acte tan sever quan Batllori va dir: «No crec que mai s'hagin reunit tantes universitats en una església per assistir a un solemne funeral corpore present i vivente». En l'homenatge, Batllori rebé el reconeixement del president de la Generalitat, Jordi Pujol, que posà de manifest que «poques vegades veim que totes les universitats es posin d'acord per a un reconeixement, i també poques vegades ens trobam amb una persona com el pare Batllori».

Drets històrics
El pare Batllori, que qualificà el reconeixement d'«immerescut», féu referència durant el seu discurs al fet que «aquest és un acte de defensa de la llengua i un reconeixement dels drets històrics dels països que integren l'antiga Corona d'Aragó». En un acte que va tenir la presència de representants institucionals de Catalunya, les Balears i Aragó, va destacar l'absència dels valencians.