Les festes de la Coronació (1902)

Fa ara cent anys i al llarg de vuit dies, eren celebrades, arreu de l'Estat, unes festes amb motiu de la coronació d'Alfons XIII, A Madrid, i l'espectacle era sumptuós. Es tirava, com aquell que diu, la casa per la finestra. Mentrestant, el primer Consell de Ministres és una tempesta. El rei, que es creu amb prou experiència, tot i que és un al·lotet de batxillerat, discuteix amb els seus ministres, amb homes de gran prestigi, enmig dels quals Weyler, de figura imposant. Escriu un cronista: «Madrid bull de llums, de música i d'esplai, cosa, que com és sabut, obliga els pobles a oblidar el que és transcendent i a acceptar el goig del moment. Hi ha una gran desfilada militar en el passeig del Prado, de més de catorze mil homes de totes les armes, amb els vistosos uniformes de l'època per als dies de gala, plomes, entorxats, metalls lluents, banderols, banderes, pífans, tambors, timbals i cavalls, molts cavalls, blancs, grisos, negres, amb les crins ornades amb vetes de flors i bolles de colors. També hi ha batalles de flors en el Retiro, tones i tones de flors que han portat de València. Es dóna un ball en els salons de la Borsa i, com és natural, entre tanta bauxa, no hi podien mancar els espectacles de tauromàquia. Hi ha, en aquestes curses de bous, quelcom, certament més cruel que l'art dels torejadors i que és aplaudit amb entusiasme pel populatxo. Els alabarders, prop de la Porta de Madrid, on hi han improvisat un cós, entaulen batalla amb els bous, ferms, dempeus. Les feres, desconcertades, reparteixen cops de banya i els soldats, bons cops d'alabarda. La sang encén els ànims. Com una gran cortesia reial d'aquests dies, la gent de Madrid pot visitar el Palau.