La Coral de la UIB omplí l'Auditòrium en la celebració dels seus 25 anys

La formació oferí un ampli i variat repertori en què repassà la seva trajectòria

L'Auditori ere ple gairebé a vessar. | CURRO VIERA.

Héctor Alemany/J.N.Palma20/05/02 0:00

L'Auditòrium de Palma s'omplí ahir per assistir al concert central de celebració del 25è aniversari de la Coral de la Universitat de les Illes Balears. Un esdeveniment que reuní nombroses personalitats i autoritats encapçalades pel president Antich, i que s'inicià amb la repetició íntegra del primer concert que oferí la formació. El va seguir una passejada pels vint-i-cinc anys de cançons que ha interpretat i acabà amb la interpretació d'un seguit d'estrenes dedicades a la Coral per diferents compositors amb motiu de l'aniversari. El colofó el posaren els excantaires de la coral amb l'himne de Mallorca, La Balanguera.

El concert, dirigit pel director i fundador de la coral, Joan Company, començà tot just a les 21.00 hores amb la interpretació del Cànon de la pau de Francis Terral. En total foren una seixantena les veus que entre sopranos, contralts, tenors i baixos que fan part de la coral prengueren part en el concert. Des de la primera peça el públic, entusiasmat, seguí el concert. Obres de Bach, Monteverdi, Mendelssohn, Schubert o Béla Bartók, Fauré i Joan Maria Thomàs se succeïren oferint un repertori variat que demostrà la versatilitat que ha assolit la formació amb aquests anys. Per a algunes de les peces com ara Coral de la cantata núm. 147 de Bach o Dirait-on, de Lauridsen, la coral va tenir l'acompanyament de la pianista Yuyo Mizutani, molt aplaudida.

Un dels apartats més significatius de la vetlada va ser quan la coral interpretà les estrenes que diferents compositors els han dedicat amb motiu dels 25 anys. El repertori començà amb Domini, non sum dignus, de Julio Domínguez, per continuar amb Alma redemptoris mater, de Javier Busto, i Salve Regina de Vila Casañas i acabar amb Hoc erat in votis, de Francesc Crespí amb text de Gabriel Alomar i Ara l'amor me diu que és primavera, d'Antoni Parera Fons. Aquesta darrera composició, molt lloada, posa música a dos poemes d'Erosfera, de Guillem d'Efak. Al final, la coral i alguns excantaires interpretaren junts Estela é lua nova, d'Héitor Villa-Lobos; Amen, de Jester Hairston i La Balanguera, amb la qual l'auditori va ser una sola veu.