Lleònides I, rei d'Esparta, és considerat pels cronistes com el
gran heroi del pas de les Termòpiles, que defensà contra els perses
i on morí, juntament amb tres-cents dels seus soldats. Les
Termòpiles o Portes Calentes, famós congost de Tessàlia, entre la
muntanya Anopeu i el golf Màlic, fou doncs el punt on aquell
monarca dels espartans volgué aturar l'exèrcit sencer de Jerges.
Aquest, rei dels perses entre 485 i 465 abans de Crist, fill de
Darius I, havia sotmès Egipte i, prosseguint amb els projectes del
seu pare, envaí l'Àtica i arruinà Atenes, encara que vençut a
Salamina, va haver de fugir a l'Àsia.
Però tornem a les Termòpiles, allà on Jerges no podia imaginar
que aquell minvat grup de grecs li volgués disputar el pas. Fou
aleshores quan va escriure un missatge a Lleònides amb aquests
mots: «Lliura les armes!», i l'espartà, retornant-li el correu, va
escriure davall del text anterior: «Vina i agafa-les!»
Tanmateix, un traïdor anomenat Efialtes indicà als perses un
camí o una drecera que els permetia de donar la volta a la muntanya
Anopeu. Atacats de front i per la rereguarda, els grecs serien
exterminats. Sabent això, veient que era impossible fugir de la
mort, Lleònides convidà a sopar tots els seus companys per celebrar
que, com ell mateix digué, «aquesta nit soparem amb Plutó».
Recordem també que Plutó era, en la mitologia grega, el rei dels
Inferns, fill de Saturn i de Rea, germà de Júpiter i de Neptú,
espòs de Proserpina, per ell robada. Existeixen retrats de
Lleònides, entre els quals un bust escultòric del segle V abans de
Crist que ens mostra un home de mirada aguda, nas breu, boca
replegada en estrany somriure i un gran casc que cobreix bona part
del seu crani, així com les orelles i la part posterior del coll.
Un casc amb una abundosa cresta de plomalls.
El personatge ens pot recordar tants altres herois de la Grècia
clàssica, ja nascuts de la realitat o bé de la ficció, com aquell
famós Agamenó, que, com la majoria dels caps de tropa, sabia
arengar els seus homes i commoure els seus esperits abans del
combat amb mots com aquests, fruits de la dramatúrgia d'Eurípides:
«He vingut a la sorrenca costa de la marítima Aulide navegant pels
corrents de l'estret Eurip, deixant Calcis, la meva ciutat, comare
de les aigües que es precipiten a la mar des de l'ínclita Aretusa,
per veure l'exèrcit dels aqueus i les naus, que amb l'empenta dels
rems solquen la mar dels bèl·lics herois. A aquests, cap a Troia en
mil naus, el ros Menelau navega...» I és que entrar a la Grècia
clàssica i els seus herois és com entrar en un altre món, on tot
sembla més idealitzat i, si voleu, gloriós.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.