Mor Bonet de Sant Pere als 84 anys d'edat

Músic, compositor, arranjador i cantant, ha deixat una herència de gran valor. Bonet de Sant Pere va ser una de les veus fonamentals de la postguerra, no tan sols de les Balears, sinó que la seva influència s'estengué per tot l'Estat. Bajo el cielo de Palma, Niña Isabel, Carita de Àngel, La vestidita de blanco, Raska Yú, Cala d'Or, Amor, La noticia, Valencia Bella són algunes de les seves cançons. Les seves influències jazzístiques i del swing americà confluïen d'una manera precisa amb les melodies mediterrànies, de les quals era gran admirador.

El 1942 va crear Bonet de San Pedro y los siete de Palma. Amb aquesta banda actuà arreu del país enregistrant diversos discs com el gran Raska Yú, una cançó internacional, traduïda a diversos idiomes, i emprada en infinitat d'ocasions en programes de tot tipus, sintonies comercials, anuncis... Segons l'Enciclopèdia de Mallorca, «per un sector de la població aquest tema fou interpretat com una sàtira contra Franco». Es conta que en un cinema de Saragossa, en plena dictadura, en acabar la sessió el maquinista s'equivocà de disc i va posar Raska Yú en lloc del preceptiu Himno Nacional. Va ser una autèntica festa, però l'endemà es prohibí la cançó. Amb Los siete de Palma va aconseguir èxits com Bajo el cielo de Palma i Paisajes lindos tiene Mallorca, un autèntic homenatge a la seva illa, la bellesa de la qual popularitzà a les portes del «boom» turístic.

El 1946 Bonet va desfer la banda i se n'anà a Tànger, on va tocar en solitari quatre anys, i després a Barcelona. El seu darrer grup fou Bonet de San Pedro y sus Isleños. Bonet va viure amb intensitat l'esplendor de sales de festes com ara Tagomago, Jack el Negro, Tito's, etc. i amb la seva guitarra a l'esquena viatjà arreu d'Europa. Va tocar al Japó, al Marroc... i conegué una gran part de les personalitats del món artístic internacional més rellevants dels darrers quaranta anys. A més de la guitarra, tocava el clarinet, el saxòfon, el vibràfon i la guitarra hawaiana. Seguint el seu exemple, sorgiren grups a Mallorca com els Javaloyas o els Valldemossa, fet que demostrava que es podia sortir de l'Illa i triomfar a la Península o a l'estranger.

La seva fama es va mantenir sempre ferma, encara que a finals dels 60 i dels 70 va decaure una mica. Tanmateix, a començament dels 80 recobrà la popularitat des del moment en què se l'identificà amb la música retro, o revival. Bonet, de tornada a l'Illa a començament dels anys 80, regentà un local a Palma on aconseguí reunir la bohèmia nocturna. Es tractava d'Es redos d'en Bonet. Sempre amb el beneplàcit del públic, l'any 1983 va rebre el Siurell de Plata, que atorga el Grup Serra. Un any abans, va fer una gira de 48 concerts per pobles de Mallorca, en cada un dels quals era rebut calorosament. El 1997 l'Ajuntament de Palma li atorgà la Medalla d'Or de la ciutat per la seva trajectòria. El 1984 Mallorca sencera li reté homenatge a l'Auditòrium. Entre altres hi participaren Tete Montoliu, Serrat, Pedro Iturralde, Eugenio... El 1988 se li tornà a fer un homenatge, al Foro de Mallorca, i en el qual participaren des de Tomeu Penya i Joan Bibiloni a José Guardiola o Jaume Sureda; i el 1998, la sala Gran de l'Auditòrium va tornar a reconèixer la seva trajectòria.

Malgrat els anys, continuaven intactes el seu sentit de l'humor i el seu vitalisme. Ell solia anomenar les seves pròpies composicions «bonetades» i s'autoproclamava a si mateix «degà», per la seva experiència. A partir dels anys 90 va dur una vida més tranquil·la, dedicant-se a allò que seria una altra gran passió: la pintura. El maig del 1999 va mostrar la seva obra a la galeria Payeres. Queden reflectits a les seves pintures els pagesos, paisatges, imatges d'inconfusible sabor local. El seu nom autèntic era Pedro Bonet Mir, però serà recordat pel seu alter ego artístic. Davall la màscara de l'artista hi havia un home de gran humanisme i de tracte afable que sempre presumia de ser «apolític» i que serà recordat com un «pioner».