Neix el gran Gulliver (1720)

Miquel Ferrà i Martorell18/05/02 0:00

Aquella primavera, Jonathan Swift enllestia la seva obra més emblemàtica, Els viatges de Gulliver, heroi que, com s'esdevé amb aquelles novel·les universals, eclipsa el seu creador. Com diu un comentarista del tema, «aquesta obra, nova i original en la seva classe, sàtira gairebé amagada dels vicis morals de l'Anglaterra del seu temps, presenta alhora una ficció sostinguda i contes puerils; ironies delicades i bromes grolleres, una moralitat assenyada i trivialitats, però, qualsevol que sia la varietat del to i de la forma, l'objecte final de l'autor és denunciar la feblesa de la natura humana, cobrir de ridícul les institucions que serveixen de base a la nostra societat, el mateix que quan ens condueix al país de Liliput i ens mostra les passions humanes que s'agiten en un cosset de sis polsades d'altura, com quan ens du a Brobdingnag, on hi ha gegants d'una talla de seixanta peus, sotmesos, malgrat la seva altària i la seva força, a totes les misèries i febleses dels homes ordinaris».

Recordem que Swift, irlandès, de Dublin (1667-1745), exercí una certa influència literària entre els intel·lectuals del seu temps però també política i d'ambdues activitats socials en va treure l'ideari o ideologia de Gulliver, que ens parla en primera persona i ens conta qui és i quins són els seus orígens: «Posseïa mon pare una petita hisenda a Nottinghamshire. Jo era el tercer dels seus cinc fills. Als catorze anys vaig sser enviat al col·legi Emanuel, de Cambridge, on vaig passar tres cursos aplicat cada dia als meus estudis. Però encara que la quantitat que el meu progenitor m'havia destinat fos molt reduïda, la càrrega de mantenir-me resultava excessivament gran per a tan estreta fortuna, i així, vaig ser llogat com aprenent a casa del senyor James Bates, eminent cirurgià de Londres. Hi vaig estar quatre anys i mon pare m'enviava, de tant en tant, alguns doblers, que jo vaig fer servir en l'aprenentatge de l'art de la navegació i altres disciplines matemàtiques, útils per a tots aquells que es proposen viatjar, cosa que jo sempre havia cregut que faria la meva fortuna, fos tard o d'hora. En deixar Bates, vaig retornar a casa de mon pare i, amb el seu ajut, del meu oncle John i d'altres parents, vaig poder reunir prop de quaranta lliures i la promesa de trenta anuals per sostenir-me a Leyden, on vaig estudiar física durant dos anys i set mesos, convençut que tal ciència havia de ser-me convenient en els llargs viatges que pogués iniciar.

Poc després de retornar a Londres, Bates, que era una bona persona, em va aconseguir el càrrec de metge en el vaixell Oronella, comandat pel capità Abraham Pannell. Amb ell vaig passar tres anys i mig, fent un o dos viatges a Orient i altres llocs. Després em vaig establir a Londres, animat pel professor Bates, el qual em recomanà a alguns dels seus clients. Vaig llogar part d'una casa a Old Jewry i, havent-me aconsellat de canviar de condició, vaig contreure matrimoni amb Mary Burton, filla segona d'Edmund Burton, calceter de Newgate Street. I passada aquesta etapa de sedantarisme vendria la gran aventura».

Miquel Ferrà i Martorell