Jeroni Bosch inaugurà una exposició a la Lin Gallery

«Vaig anar a Itàlia a estudiar la talla en marbre i vaig tornar essent ferrer»

Mariana DíazPalma18/05/02 0:00

Admira les línies expressionistes del pintor alemany Egon Schille, de Morandi, i l'escultura en ferro de Julio González i Pablo Gargallo. D'aquest últim diu: «Quan vaig veure l'exposició de la seva obra al Casal Solleric em va entrar una depressió pensant què podíem fer després». L'escultor Jeroni Bosch parla amb el cor al seu estudi, a prop del foc de l'encruia, envoltat de ferros que s'han d'esquivar. Ahir va inaugurar a la Lin Gallery de la Costa de la Calma, a Andratx. No ha volgut dir-nos la seva edat, no molta d'altra banda, pero sí que porta deu anys tallant i treballant l'escultura en diferents materials.

La seva història té un moment clau: «Quan vaig anar a Itàlia, a estudiar la talla de marbre, vaig tornar ferrer». Per què aquest canvi? «Sabia al que anava, m'interessava la talla, està per tant la teva pròpia personalitat que fa que et decantis». És el material, diu, «el que et porta». De la massa ha anat simplificant fins a expressar-se només amb línies amb les quals construeix els volums. De Schille l'atreu l'expressivitat dels contorns; dels bodegons de Morandi, la síntesi.

Amb aquestes i altres referències, de les quals no renega, al contrari, va perfilant un estil propi a base de figures lleugeres basades en el que denomina «la musa», el cos de dona que no s'explica sempre, moltes vegades s'insinua, el que aconsegueix, a cop de martell, a base de corbes sinuoses. És el que qualifica com a «transparències». Bosch també aprèn investigant, provant, cercant aquí i allà. Per exemple, per crear un volum que, en realitat, és un vestit, «vaig dir al dissenyador de roba Xisco Caimari que m'ensenyàs com era això dels patrons».

Dels mestres comenta: «Si ens donen, per què oblidar els seus ensenyaments. El que s'ha de fer és no imitar-los, però mai oblidar el que ells van aconseguir». Ell inventa, es diverteix fent-ho. I li sembla tota una troballa «quan el material et respon, quan veus que t'està demanant una martellada, aquest és l'equilibri entre la matèria i l'ésser humà». S'autodefineix «molt tossut», tant que ha aconseguit organitzar un simposi d'escultura aquest estiu i diverses tones de marbre de Carrara per als artistes, que es desplaçaran a Palma. Bosch n'és el comissari.