Hughes: «No crec en el progrés de l'art»

"Amb un ull crític tan afinat, no us serà difícil concretar: què és, per a vós, el millor i el pitjor de l'art actual?
"Déu meu! És una qüestió difícil. Avui en dia hi ha realment molt art bo, però el problema és que el món està inundat pel mal art, el qual crea una retòrica falsa. La majoria de l'obra que s'està fent a Nova York i en bona part del món és una espècie de conceptualisme fotogràfic que em deixa totalment fred. El contempl i pens que ha d'haver estat molt fàcil de fer. I com amb prou feines no em diu res, pas. L'art no pot ser una bona idea i res més, jo crec fermament en la destresa, en allò del que deim realment «ben fet». M'interessa, especialment, el bell i allò que un pot contemplar sense necessitat que l'hi defineixin.

"I què hi ha de l'energia d'allò lleig?
"He viscut els meus 63 anys envoltat d'aquestes idees que allò lleig i allò mal fet tenen més vitalitat, però no crec que això sigui veritat necessàriament. Pens que la vitalitat en l'art ve donada per allò que està fet de forma bella, entre tanta obra ordinària, rude, realitzada per gent que si ho fa així és perquè no sap fer-ho d'una altra manera. Miri, la rudesa primitiva en l'art del segle XX va començar com una rebel·lió en contra d'un excessiu academicisme, però va ser duita a terme per la gent que realment sabia com fer-ho bé. El que no té sentit és rebel·lar-se en contra del bon dibuix si un no sap dibuixar. Aquest és el problema que té els artistes realment dolents, com el ridícul Julian Schnabel. En ell hi ha una incompetència retòrica que no té cap valor, ja que les seves obres estan fetes per algú que no sap fer una altra cosa.

"Però són aclaparadora majoria. Podrà això canviar?
"Pot i deu canviar. Perquè la gent, la gent seriosa, sempre sent un desig sincer per la bellesa. De fet, l'art té una capacitat de discerniment o discriminació més fina que aquest enorme entramat mediàtic en el qual estam posats. L'art és capaç d'ensenyar les coses que no se saben fer, que és realment el més atractiu que té. L'interessant per a mi no és veure una pintura i anar pensant-me que això jo ho puc fer, sinó veure una obra i adonar-me'n que ni en un milió d'anys podria fer-la, fins i tot havent-la vist, no podria ni copiar-la. És més, ja no crec en una estètica basada en el desenvolupament d'estils que reemplacen altres estils. No crec absolutament, en el progrés de l'art. És una idiotesa dir això. Degas no estava gatejant com la lava d'un volcà perquè Paul Klee pogués volar com una papallona. L'art no evoluciona d'un nivell més baix a un nivell més alt.

"Llavors, com es defineix la modernitat, la novetat?
"Tot l'art, tot allò que configura la història de l'art, en el moment que ho experimentes, que ho contemples, és igualment modern. L'altre dia vaig estar mirant una de les obres més belles que he vist en la meva vida: la Llonja, a Palma. La manera com es troben les costelles que surten o creixen de les membranes planes de la paret, la forma que les columnes pugen en aquest moviment espiral, tot això és profundament i intensament contemporani. Podríem pensar en Frank Gehry, Norman Foster o Le Corbusier, i ens adonaríem que no és un edifici antic, és un edifici perfectament nou. Això és el que constitueix la novetat en l'art: no és el nou pel nou, sinó que té a veure amb la intensitat de l'experiència.

"Els museus estan plens de novetats.
"La museologia és ara una indústria, en molts aspectes molt avorrida, com moltes altres indústries, com la manufacturadora del sabó o dels cotxes. Està dirigida amb el cul, per gent funcionària que està interessada a atreure grans audiències i no a dirigir-se a gent de fina percepció, ni a educar la percepció. Estan obsessionats per l'espectacle. Però dins de l'audiència de l'art sempre hi haurà un nombre petit subversiu que dirà que no vol això, que vol una mica més. Potser la bellesa els importarà. Realment no importa tant si són deu mil o més les persones que van a una exposició, a mi el que m'importa és l'experiència estètica individual i no l'audiència massiva. No tenc res en contra que molta gent acudeixi als museus "em molesten una mica, però no m'importa, fins em sembla divertit, com si anassin al circ o una cosa semblant", però crec molt fermament que l'experiència estètica és primordialment privada i que ha de ser intensament crítica. I crec que, encara que l'art no progressa, la percepció personal de l'art sí que evoluciona, de la mateixa forma que un progressa si llegeix, quan passa d'un llibre ximple a un de més complex i exquisit.