Cesare Segre, primer honoris causa italià

La UIB investí ahir el reconegut filòleg i investigador nat a la localitat de Verzuolo l'any 1928

TW
0

El filòleg i investigador italià Cesare Segre (Verzuolo, 1928) fou ahir investit doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (UIB). D'aquesta manera, es convertí en el primer italià a aconseguir aquesta distinció en la nostra comunitat. Abans de Segre, la reberen altres 30 personalitats. Aquest darrer nomenament es va aprovar a la Junta de Govern de la UIB del dia 15 de maig de 2001, a proposta del Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Llatina de la UIB (primera vegada que aportava un candidat). El procés sumà suports personals i de distints departaments, entre ells el de Filologia Catalana. El solemne acte d'investidura començà devers les 19.00 hores a la sala d'actes de Son Lledó. Comptà amb l'assistència del conseller d'Educació i Cultura del Govern balear, Damià Pons; el director general d'Universitat, Martí March; i el regidor de joventut a Cort, Jordi Llabrés. La presència de públic no fou precisament multitudinària.

El rector de la UIB, Llorenç Huguet, destacà «la importància d'aquest doctorat pel valor humanístic que representa la figura de Cesare Segre». Per la seva part, el distingit expressà el seu agraïment «per aquest important títol que ve a confirmar l'estreta relació que, des de fa anys, existeix entre la Universitat balear i les universitats de Torí "on es llicencià en Filosofia i Lletres el 1950" i la de Pavia», on és catedràtic de Filologia Romànica des de 1960. El doctor Antonio Bernat Vistarini, vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB i padrí del doctorand, corroborà la transcendència d'aquesta relació que «ha culminat amb resultats espectaculars».

Entre els projectes comuns, assenyalà l'elaboració de la Biblioteca Mediterránea, que s'edita a Torí i en la qual la UIB ha col·laborat en almenys cinc o sis títols. També en la jornada d'ahir, però al matí, després de firmar en el llibre d'honor, Segre plantà una olivera en els jardins de Son Lledó, «una poètica i suggestiva iniciativa», com definí. Colors de vestits acadèmics corresponents als diferents estudis, i símbols de l'antiga Universitat Balear (el birret; la maça; el segell; i els Estatuts), conformaren una cerimònia d'investidura, com sempre, especial.

La carrera docent i investigadora de Segre començà a la Universitat de Trieste, el 1954. També és doctor honoris causa per les universitats de Chicago, Ginebra, Torí i Granada. «Algunes de les seves obres s'han convertit en punts de referència imprescindibles per als filòlegs o teòrics de la literatura: Lingua, stile e società (1963), Le strutture e il tempo (1974), etc.»; i «repassar la seva obra implica recórrer el millor de la filologia i la teoria de la literatura del segle XX», asseguraren els dirigents de la UIB en un informe de la trajectòria de l'intel·lectual italià.

A l'acte central, Segre comença el seu discurs Filología y poética de las ruinas dient: «Els homes construeixen; els homes destrueixen». En el discurs, comentà que «davant un monument en runes, veim dibuixar-se en el buit els elements absents, aixecar-se de nou els murs, alçar-se cap a dalt arcs i voltes. A vegades el propi restaurador, amb una lleugera gàbia de metall, ens condueix a imaginar la forma del que falta. Davant una pintura semiesborrada, imaginam complets els personatges representats, els colors de nou vius, relluents. Per un miracle de la fantasia, els mutilats tornen a la seva integritat, els decapitats recuperen els seus caps». I el final: «Mirem doncs les runes, no sols com un últim llampec d'una moridora bellesa, sinó com una memòria del mal, una admonició que dissortadament romandrà vana».