El filòleg i investigador italià Cesare Segre (Verzuolo, 1928)
fou ahir investit doctor honoris causa per la Universitat de les
Illes Balears (UIB). D'aquesta manera, es convertí en el primer
italià a aconseguir aquesta distinció en la nostra comunitat. Abans
de Segre, la reberen altres 30 personalitats. Aquest darrer
nomenament es va aprovar a la Junta de Govern de la UIB
del dia 15 de maig de 2001, a proposta del Departament de Filologia
Espanyola, Moderna i Llatina de la UIB (primera vegada que
aportava un candidat). El procés sumà suports personals i de
distints departaments, entre ells el de Filologia Catalana. El
solemne acte d'investidura començà devers les 19.00 hores a la sala
d'actes de Son Lledó. Comptà amb l'assistència del conseller
d'Educació i Cultura del Govern balear, Damià Pons; el director
general d'Universitat, Martí March; i el regidor de joventut a
Cort, Jordi Llabrés. La presència de públic no fou precisament
multitudinària.
El rector de la UIB, Llorenç Huguet, destacà
«la importància d'aquest doctorat pel valor humanístic que
representa la figura de Cesare Segre». Per la seva part, el
distingit expressà el seu agraïment «per aquest important títol que
ve a confirmar l'estreta relació que, des de fa anys, existeix
entre la Universitat balear i les universitats de Torí "on es
llicencià en Filosofia i Lletres el 1950" i la de Pavia», on és
catedràtic de Filologia Romànica des de 1960. El doctor Antonio
Bernat Vistarini, vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres de
la UIB i padrí del doctorand,
corroborà la transcendència d'aquesta relació que «ha culminat amb
resultats espectaculars».
Entre els projectes comuns, assenyalà l'elaboració de la
Biblioteca Mediterránea, que s'edita a Torí i en la qual la
UIB ha col·laborat en
almenys cinc o sis títols. També en la jornada d'ahir, però al
matí, després de firmar en el llibre d'honor, Segre plantà una
olivera en els jardins de Son Lledó, «una poètica i suggestiva
iniciativa», com definí. Colors de vestits acadèmics corresponents
als diferents estudis, i símbols de l'antiga Universitat Balear (el
birret; la maça; el segell; i els Estatuts), conformaren una
cerimònia d'investidura, com sempre, especial.
La carrera docent i investigadora de Segre començà a la
Universitat de Trieste, el 1954. També és doctor honoris causa per
les universitats de Chicago, Ginebra, Torí i Granada. «Algunes de
les seves obres s'han convertit en punts de referència
imprescindibles per als filòlegs o teòrics de la literatura:
Lingua, stile e società (1963), Le strutture e il tempo (1974),
etc.»; i «repassar la seva obra implica recórrer el millor de la
filologia i la teoria de la literatura del segle XX», asseguraren
els dirigents de la UIB en un informe de la
trajectòria de l'intel·lectual italià.
A l'acte central, Segre comença el seu discurs Filología y
poética de las ruinas dient: «Els homes construeixen; els homes
destrueixen». En el discurs, comentà que «davant un monument en
runes, veim dibuixar-se en el buit els elements absents, aixecar-se
de nou els murs, alçar-se cap a dalt arcs i voltes. A vegades el
propi restaurador, amb una lleugera gàbia de metall, ens condueix a
imaginar la forma del que falta. Davant una pintura semiesborrada,
imaginam complets els personatges representats, els colors de nou
vius, relluents. Per un miracle de la fantasia, els mutilats tornen
a la seva integritat, els decapitats recuperen els seus caps». I el
final: «Mirem doncs les runes, no sols com un últim llampec d'una
moridora bellesa, sinó com una memòria del mal, una admonició que
dissortadament romandrà vana».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.