Les restes de Colom s'exhumaran per determinar si és d'origen mallorquí

Analitzaran el seu ADN i els creuaran amb el dels pares o germans

Joana NicolauPalma17/05/02 0:00

El director del laboratori de Medicina Legal i Forense de la Universitat de Granada, José Antonio Lorente, explicà ahir la situació en què es troba la investigació per determinar el possible origen mallorquí de Cristòfol Colom. Lorente, que és aquests dies a Palma per prendre part en la IV Reunió d'Especialistes en Medicina del Treball, va posar en relleu que a hores d'ara ja s'ha demanat permís a la Junta d'Andalusia i a l'Arquebisbat de Sevilla per prendre mostres de les suposades restes del conqueridor del nou món que es troben a la catedral de la capital.

Després de la mort de Colom a Valladolid, el 1506, el seu cos fou traslladat en diverses ocasions amb la intenció que es complís la seva darrera voluntat, que era ser enterrat a la República Dominicana. D'aquesta manera, segons documentació diversa, les restes es traslladaren el 1509 a Sevilla i d'allà a la República Dominicana, el 1537. Però, dos segles després, pareix que es traslladaren a Cuba, el 1778, i que el 1898 tornaren definitivament a Sevilla. De tots aquests emplaçaments possibles, segons Lorente, «els que tenen més fiabilitat són els que afirmen que les restes de Colom són a Sevilla o a la República Dominicana, on el nom de Colom és força venerat».

La investigació, en la qual a més del departament de Lorente hi ha l'Associació Cultural Cristòfol Colom i un grup de treball dirigit per Marcial Castro, demanarà també permís per prendre mostres de les restes de l'urna de la República Dominiciana, que s'obre cada octubre. Una vegada que es tenguin aquestes mostres, es compararan amb les dels familiars directes, per exemple amb les del seu fill Hernaldo, que són a Sevilla. Un cop identificat Colom, la passa següent és localitzar l'autèntica mòmia del príncep de Viana, suposat pare de Colom després d'una relació amorosa amb la mallorquina, de l'Alqueria Roja, Margalida Colom. El problema és que les restes que hi ha al seu sepulcre de Poblet no han concidit amb les que se suposa que són de la seva mare, Blanca de Navarra.

A més, la mòmia té dues espines dorsals i tres tíbies de diferents ADN. Tots aquests problemes no semblen complicats de salvar segons Lorente, que espera que, si els permisos es concedeixen, en dos anys es podrà saber tota la veritat. Si no s'aconsegueix identificar Blanca de Navarra, les restes d'ADN es compararan amb les del germà de Cristòfol Colom. Segons digué el professor, considerat una eminència en el seu camp, «descobrir l'origen de Colom és avui dia del tot viable i la investigació permetria respondre tots els enigmes que sobre la seva vida s'han considerat. Tanmateix, la història no canviarà gaire i Colom continuarà sent qui fou».