Arthur Saxfield, (1883-1959), escriptor irlandès, emprà el
pseudònim Sax Rohner per a les seves novel·les de misteri.
S'especialitzà en història i fou un gran erudit en el tema de les
ciències ocultes. Aquella tasca, poc rendible, l'hagué de
compaginar amb obres de creació per al gran públic, obres que
tingueren un cert èxit fins que descobrí el que seria un personatge
excepcional, Fu-Manchú, el savi i malvat doctor Fu-Manchú, que
eclipsaria Ward i Rohmer.
Al cap del temps, alguns comentaristes han vist en el personatge
de ficció aquell príncep oriental, dues advertències premonitòries
del Saxfield Ward historiador: El perill «groc», és a dir, la
revolució xinesa, en llenguatge d'aquells dies, i els grans
dictadors, com Hitler i Mussolini. A la novel·la La núvia de
Fu-Manchú, en plena Costa Blava francesa, la gent emmalalteix
misteriosament. Es tracta d'una estranya barreja de mosques tsé-tsé
que produeixen la malaltia de la son i els jijens, puces que
transmeten la pesta. El doctor Petrie analitza la cosa i veu que es
tracta de manipulació humana. El mateix arriba a pensar sir Denis
Nayland Smith, de la famosa policia britànica, Scotland Yard. Al
final sabran que rere de tot això hi ha la fatídica mà del més savi
i malvat representant del crim: el terrible Fu-Manchú. «Pujàrem per
unes escales llargues, folrades de goma, com tots els llocs que
havíem visitat d'aquell recinte, llevat d'un estrany estudi amarat
amb l'olor de l'opi. "No crec que el laboratori d'investigacions
fisiològiques li pugui interessar", va dir el doctor Fu-Manchú. És
poc important malgrat que el company Yamamata, que s'ocupa en
aquest moment d'uns experiments molt valuosos sobre la gènesi
sintètica.
Ens ficàrem per un llarg corredor il·luminat i a cada banda hi
havia una llarga filera de portes molt senzilles pintades de blanc,
amb un número, com en les portes d'un hotel. Aquestes portes eren
perfectment llises i no tenien picaport ni pany. "Alguns membres
del nostre equip resideixen aquí. Pressionà un botó en la paret
prop d'una porta que duia el número onze, i la porta s'obrí sense
soroll. Descobrírem una sala d'estar, de gran pulcritud que donava
a altres habitacions...
"De moment... "va dir Fu-Manchú amb la seva veu fonda, que es va
interrompre sobtadament. Se sentí, aleshores, ressonar una estranya
nota, com un gong, una vibració de l'aire més que un veritable so.
Però el doctor Fu-Manchú s'aturà i els seus ulls extraordinaris es
giraren al costat esquerre del llarg corredor.
"De pressa! "Em digué" Entri! I tanqui la porta! Hi ha un
interruptor en el mur. Amb una pressió es tanca, amb dues s'obre.
Estigui allà fins que l'avisin, això si vol seguir vivent...
Vaig obeir sense protestar. Un dels secrets del poder que
irradiava aquell home singular consistia en què no dubtava mai de
la seva pròpia autoritat ni de l'obediència immediata del que rebia
l'ordre. I d'aquelles ordres emanava una força extraordinària».
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.