És beatificat pel papa Lleó XIII i canonitzat el 1900 Joan
Baptista de La Salle, canonge, fundador de l'Institut dels Germans
de les Escoles Cristianes (Reims, 1651-Rouan, 1719), que es
distingí com a gran pedagog, de manera que en el moment de la seva
mort existien en tota França vint-i-tres col·legis fundats seus,
amb un professorat de dos-cents setanta-quatre mestres i quasi deu
mil alumnes. Fill de Lluís de la Salle, conseller del rei de
França, i de Nicolaua Moet de Brouillet, va passar una infància que
demostrava la seva bona disposició per a l'estudi.
Als vuit anys començà a freqüentar l'escola, abans preparat per
sa mare, i se li varen reconèixer, per part dels seus mestres,
bones qualitats intel·lectuals, tant és així, que son pare el volia
destinar a l'ofici de la magistratura. Però aquell al·lotet es
volia consagrar al sacerdoci i després d'una mica d'estira i
amolla, puix que el senyor de la Salle era bon catòlic, el deixà
seguir el seu camí.
Tenia només onze anys quan ja fou comptat entre els clergues,
això per disposició de l'arquebisbe de Reims. Rebé els quatre ordes
menors el març del 1668 i estudià, profitosament, filosofia i
teologia en el seminari de Sant Sulpici de París. El 1671 moria sa
mare i un any després, son pare, fet que l'obligà a retornar a
Reims, on s'hagué d'encarregar de la custòdia dels seus sis
germans. Tanmateix, el 1678 rebia l'ordinació sacerdotal a la
catedral de Reims. Ja un cop amb el seu ministeri, es dedicà a fer
classes a les nines orfes de l'escola de la Congregació de les
Germanes del Nin Jesús, les Dames Negres, fundada pel canonge amic
seu Nicolau Roland a Reims i que havia mort en aquells dies. Un
altre fundador d'aquella Congregació fou Nicolau Barré, en aquest
cas a Rouan, el qual comptà amb l'ajut econòmic de la senyora de
Maillefer. Però qui era aquesta dama? Era una dona de l'alta
aristocràcia com les d'aquell temps, rica i capriciosa, mancada de
bons sentiments. Un dia, un captaire acudí a la seva porta i ella
el rebutjà de mala manera. Veient-lo malalt, el cotxer de la
senyora el deixà dormir a l'estable. De poc li valgué puix que el
matí següent era mort. La senyora, molt enfadada, acomiadà el
cotxer. Llavors va fer cobrir el cadàver amb un llençol que li
serviria de sudari. Amb aquell llençol el soterraren. La nit
següent, quan la dama es va asseure per sopar, es trobà amb aquell
mateix llençol que a manera de mantell ben estès sobre la taula.
Allò fou interpretat com un miracle i la senyora Maillefer, molt
commoguda, decidí de dedicar, des de llavors, la seva vida a les
bones obres.
Joan Baptista de La Salle treballà de valent en aquella
institució, però sabia que podia donar molt més. Aleshores decidí
de fer la seva pròpia obra, és a dir, crear en la seva casa la
primera escola amb l'ajut de joves mestres cristians. Era el
1681.
La semença fructificaria ràpidament.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.