Marià Villangómez i Llobet, en una imatge d'arxiu.

TW
0

Marià Villangómez i Llobet, nascut a Dalt Vila l'any 1913, va morir a la mateixa ciutat que el va veure néixer, a la terra a la qual va dedicar una gran part de la seva obra i que va estimar durant tota la seva vida. Acompanyat per familiars i després de romandre ingressat a la policlínica Nostra Senyora del Rosari d'Eivissa durant deu dies, el poeta va morir a les 18.15 hores. La setmana passada, una millora lleu del seu estat de salut va animar els metges a translladar-lo a casa seva, però finalment el seu estat es va complicar divendres amb una hemorràgia digestiva que el poeta no pogué superar, i que finalment li ha causat la mort.

La capella ardent en memòria de l'escriptor més destacat de les lletres d'Eivissa i Formentera s'instal·larà demà a les 11.00 hores a la sala de Fills Il·lustres de l'Ajuntament d'Eivissa, ciutat que li va atorgar el títol de fill il·lustre l'any 1988. També demà dimarts, a partir de les 18.00 hores, el bisbe oficiarà el funeral de cos present a l'església de Sant Domingo (el Convent) a Dalt Vila. Acabat el funeral, les restes mortals del poeta i escriptor Marià Villangómez rebran sepultura al cementeri Vell de la ciutat d'Eivissa.

Tot just coneguda la tràgica notícia, a la policlínica Nostra Senyora del Rosari arribaren diversos representants del món cultural i polític de les Illes Pitiüses, entre els quals es trobaven la presidenta del Consell Insular, Pilar Costa; el conseller d'Interior del Govern balear, Josep Maria Costa; la consellera de Cultura de la màxima institució d'Eivissa i Formentera, Fanny Tur; el pintor Toni Roca i el també pintor Josep Marí. Tant l'Ajuntament d'Eivissa com el Consell Insular Pitiús han convocat per avui sengles plens extraordinaris, a les 12.00 i a les 17.00 hores, respectivament, per recordar la figura del literat mort i per expressar el seu condol davant d'aquesta pèrdua. A més, el Consistori eivissenc ha decretat tres dies de dol oficial, durant els quals les banderes onejaran a mitja asta.

Amb la mort de Marià Villangómez, la cultura eivissenca perd un dels seus més grans exponents. Al llarg de la seva vida prolífica, l'escriptor va rebre nombrosos guardons i premis, entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la Medalla d'Or del Consell d'Eivissa i Formentera i l'Encomanda de Número de l'Ordre del Mèrit Civil, aquesta darrera concedida per la Casa Reial.

El filòleg Isidor Marí va lamentar «profundament» la mort de Marià Villangómez: «És l'escriptor més important que tenim i ha estat una persona que ha participat moltíssim en la vida cultural d'Eivissa, de manera que s'ha guanyat l'afecte personal de tothom. La seva obra romandrà sempre amb nosaltres. Certament, la seva aportació no la podem oblidar». Segons seu parer, Villangómez ha estat «un dels millors poetes de la generació de la Guerra Civil espanyola, al costat de Salvador Espriu».

El fet d'haver viscut en un lloc aïllat, a les Pitiüses, d'haver estat una persona poc propensa als actes públics i a la seva projecció social, ha fet que la seva obra sigui menys coneguda». No obstant això, va recordar Marí, la seva qualitat li va servir per rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes: «És un dels autors que ha expressat millor la relació de la gent amb la seva terra, és a dir, la dels pitiüsos amb les seves illes». Amb un nus al coll, el pintor Josep Marí va recordar que una bona part de la seva formació cultural i lingüística se la devia a l'escriptor mort: «Ha estat el meu mestre durant molts d'anys en qüestions de llengua, en criteris sobre cultura i en l'actitud davant de tot allò que exalta les nostres illes». «Són molts els records que s'acaramullen ara en la meva ment, molts de treballs junts, moltes vivències...», va afegir l'artista i deixeble de Villangòmez clarament emocionat.