TW
0

El Gran Turc dominava la Mediterrània, amb magnífics lloctinents o almiralls que han passat a la fama amb noms com Dragut, els germans Barba-rossa, Eujt-Alí... Aquest darrer, descrit per Cervantes en El Quixot, fou el que dirigí l'atac piràtic contra la costa sollerica i que féu una ardida incursió a la Vall, el dia de Sant Ponç, en una jornada ben tenyida de sang i de gran dissort. També Vicente Blasco-Ibáñez, a la seva novel·la Los muertos mandan fa al·lusió a tal efemèridee i, especialment, a les Valentes Dones, les germanes Casasnovas, de can Tamany. Quina sort les esperava, cas de ser capturades pels pirates moros, juntament amb Margarida Custurer i altres al·lotes del moment que vivien i treballaven a Sóller. La resposta la podem trobar, segurament, en llibres com el que porta per títol The Eunuch and the Virgin (L'eunuc i la donzella), de Peter Tompkins. Ens servirà la transcripció d'un text de Robert Withers, del 1650: «Les que normalment es guarden a causa de la seva bellesa són totes verges capturades i robades a nacions estrangeres, que després d'aprendre la bona conducta i a tocar els instruments, a ballar, cantar i cosir amb eficàcia, són entregades al Gran Senyor com un valuós regal. Aquestes verges, després d'entrar en el serrall, són convertides segons la següent cerimònia: alçant l'índex i repetint aquestes paraules: la illahe illa Allah, Mahomet rasul Allah, que no és altra cosa que allò acostumat: No hi ha més Déu que Déu i Mahoma és el seu profeta. I segons l'edat i disposició de les al·lotes, examinades i comprovades per una vella Kahiyah Gadun, l'anomenada Mare de les Joves, se les destina a una cambra amb altres de la mateixa edat, ànim i disposició, per tal que visquin i habitin juntes. Ja que en els apartaments de les dones viuen com les monges en els convents: perquè aquestes verges tenen sales molt grans on viuen, i els dormitoris han d'acollir quasi cent al·lotes cada un. Dormen en sofàs, que són arrenglerats, al llarg de les parets, deixant un ample espai en el centre, per on passen.

Els llits són molt ordinaris i durs, ja que els turcs no fan servir matalàs ni somier, i són fets de cabdells de llana. Amb cada deu verges hi dorm una vella, i tota la nit queden moltes làmpades enceses per tal que hom pugui veure a través de la sala, cosa que prevé les llicències entre les dones i serveix per a qualsevol cosa que pugui passar durant la nit. Elles, prop dels dormitoris, tenen els seus banys sempre disposats, amb moltes fonts i aigua.

Per part damunt els dormitoris hi ha algunes cambres on es queden per cosir i on guarden les seves caixes i baguls per a les seves robes. Mengen a la sala servides per altres dones, i no els manca res d'allò necessari. Hi ha també altres llocs, on van a escola, i aprenen a parlar i llegir la llengua turca i també música i així es passen tot el dia, allà tancades, amb les seves mestres, totes dones velles...».

I un dia diu el Soldà: Duis-me al llit una al·lota agradosa, que sia així i així...
En trien una. I la resta, ja la podeu imaginar.

Miquel Ferrà i Martorell