Lawrence d'Aràbia, ferit de mort (1935)

TW
0

Tal dia com avui, el famós Lawrence d'Aràbia sortia de la seva casa de camp de Moreton, en el comtat de Dorset, Anglaterra, i muntat en la seva motocicleta, un model especial que li havien fabricat d'acord amb els seus coneixements mecànics, sofreix un greu accident. Lawrence, apassionat per les motocicletes, puix que en va arribar a tenir set, i les qual batiava amb el nom de George, en homenatge al seu amic Bernard Shaw, que nomia realment Jordi, s'ho passava molt bé en la carretera jugant a les velocitats. Tenia quaranta-set anys i anava, efectivament, per la seva ruta, sense fer grans temeritats, quan es trobà amb dos joves que anaven en bicicleta i que anaven en la seva mateixa direcció. Els va voler esquivar, féu una rara maniobra, xocà la motocicleta i ell sortí llançat. El recolliren inconscient i el portaren al Wool Military Hospital, on passà sis dies encara viu però sense recobrar el coneixement. Finalment morí i la seva mort tingué l'extraordinari ressò que havia tingut la seva vida, quan s'erigí en cabdill de totes les tribus d'Aràbia contra l'Imperi Turc, cosa que va permetre la victòria dels britànics i els seus aliats a l'Orient Mitjà. Això era durant la Primera Guerra Mundial. De retorn a Europa, el 1922 s'enllistava en les Forces Aèries Britàniques (RAF), sota el nom John Hume Ross. En descobrir la premsa la seva falsa identitat, fou expulsat. Anà, dos anys després, a repetir l'experiència i s'enllistà en el Cos de Tancs, que deixà tanmateix el 1925. Demanà altre cop el seu ingrés en la RAF i aleshores el destinaren a l'Índia, on manejava un hidroavió. Tot plegat, era el seu desig inesgotable d'aventures, unes aventures que anaven de la mà amb la seva ideologia, molt ben reflectida en les seves obres literàries Els Set Pilars de la Saviesa, Revolta en el desert i La Menta...

Són nombroses les biografies d'aquest heroi tan popular, que en un gest més, certament espectacular, féu donació dels drets d'autor de les seves obres, a la beneficència, quan de cobrar-los per a ell hagués esdevingut molt ric.

Ell havia dit: «No m'interessen ni els doblers ni la fama. Estic en l'aviació perquè no tinc doblers per a comprar-me un avió. Només m'interessen les màquines...».

Experimentar amb motors, conduir motors... Sembla que aquesta era una de les seves grans curolles, malgrat que en el desert havia hagut d'alternar un d'aquells automòbils «totterreny» amb els tradicionals camells, que ell, tanmateix, considerava, el «millor dels vehicles», amb sang i sentiments, l'autèntic «vaixell del desert»...