Tal dia com avui neixia a Figueres, Girona, Salvador Felip Jacint Dalí Domènech, fill d'un notari establert en aquella població. Venia al món nou mesos després de la mort del seu germà major, també anomenat Salvador, i que davallà a la tomba a causa d'una meningitis. Son pare tenia por que també es morís el segon i per això, i com explica un dels seus biògrafs, «va créixer entre cotons i marcat per l'amor malaltís de son pare», i era un nin molt aviciat i impertinent, detalls que aclareixen moltes coses de la seva vida posterior.
Diuen que de ben petit ja es manifestava excèntric, que agafava rabiades per a qualsevol cosa i que amb el naixement de la seva germana, no només canvià un poc la seva conducta, sinó que fou més agressiva i gelosa. Tanmateix Anna Maria l'estimà, el suportà i fins i tot, en algun moment, li serví de confident i conseller. Tenia només deu anys quan tingué el seu primer contacte amb la pintura i això va ser, que trobant-se malalt, li resultà un divertit passatemps. I tanmateix, aquelles primeres pintures impressionaren favorablement tothom que les va veure. Son pare mateix, que restà amb els cabells drets, decidí tot d'una que el petit geni rebés classes de pintura. Era adolescent quan descobrí els moviments impressionistes i cubistes catalans i, també, els futuristes italians. De tot això en va fer el coctail que definiria, poc a poc, el seu personalíssim estil. Va viure fins als disset anys a la casa paterna, una doble casa, puix que la família disposava d'habitatge a Figueres i a Cadaqués, aquesta segona com a residència d'estiu. Els seus mestres el recomanaren, després, a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, de Madrid, d'on seria al cap d'un poc temps expulsat per indisciplina.
Però en aquells dies va viure a la Residència d'Estudiants, cosa que determinà una passa molt decisiva en la seva vida, i això és perquè es va fer amic del que seria realitzador cinematogràfic Luis Buñuel i el poeta de Granada, Federico García Lorca, amb qui mantingué unes esporàdiques relacions sentimentals, com sap tothom.
La vida d'estudiant tenia poc d'estudis i molt del que ells deien d'experiència vital, es passaven la vida, més que en les aules o en la sala d'estudis, en els bars, cafès, cabarets i restaurants, en una bauxa que durava el que durava, mentre el cos aguantàs i hi hagués un dobler a la butxaca o una cara amiga fiadora. Havent estat engegat de l'Acadèmia no tingué altre remei que tornar a Figueres i, alguna de grossa en degué fer, puix que al cap de pocs dies era detingut i empresonat a Girona.
Ja lliure, amb l'ajut dels que havien estat els seus mestres locals, demanà la readmissió a San Fernando, cosa que li fou concedida. I de poc li va servir, ja que era definitivament expulsat d'aquella prestigiosa institució el 1923, i aquesta vegada ja no tornà a casa seva, anà primer a Barcelona, després a París, on va conèixer Picasso i Joan Miró. El nin ja era un home fet, però era un home problemàtic i alhora genial, com vingut d'un altre planeta.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.