Miquel Ferrà i Martorell08/05/02 0:00
TW
0

El Neuenfols, un vaixell de dotze mil quatre-centes tones, cercava refugi al port de Barcelona. Portava bandera alemanya i la seva tripulació fou ben acollida per un país que mantenia la neutralitat al llarg de tota la I Guerra Mundial. En acabar el conflicte, l'Estat espanyol confiscà la nau, en compensació dels seus vaixells mercants torpedejats pels submarins dels Imperis centrals. Ja posat en servei com a transport, fou tornat a batejar i rebé el nom España número 5. Però la guerra havia desmostrat la gran importància de l'aviació, arma d'extraordinàries aptituds ofensives, i ja mentre durava la contesa, s'improvisaren els primers portaavions, aleshores, i en general, navilis transport d'hidroplans.

Aquesta reconversió afectà el britànic Engandine, un vaixell que disposava d'un hangar a popa i grues per als quatre aparells que podia dur, a més de quatre canons de 101 mil·límetres, condicions que el feren actuar amb èxit a la batalla de Jutlandia. I també el 1914, l'Armada britànica procedia a transformar el vaixell de passatge Campania i el dotava d'una plataforma de vol inclinada que anava des del pont fins a la proa. Poc temps després es va fer necessari allargar la plataforma i desmuntant la ximeneia de proa, la dividiren en dues parts i feren passar la plataforma pel mig. El Campania fou la primera nau a fer servir un munta-càrregues per a pujar i davallar els avions des de l'hangar a la coberta de vol. Semblant reforma es va fer amb el creuer Cavendish, que transformat, va rebre el nom de Vindictive. El Furious tenia dues cobertes, separades, una per a la desferra i l'altra per a l'aterratge. Però de tots plegats, fou l'Argus, un transatlèntic italià transpormat en portaavions, en aquest cas el primer a tenir una coberta total, de proa a popa, immensa plataforma en aquell temps i que li permetia d'operar amb biplans Sowith Pup... Però el 1922 ja es dissenyaven portaavions, sense haver de transformar altres vaixells, com és el cas del primer, en la història, el Hosho, japonès.

Però tornem al cas d'Espanya, que aleshores mantenia una inacabable guerra en el Rif i la Marina transformava aquell Neuenfols, confiscat, en vaixell per a transport d'hidroavions, amb el nom de Dédalo. Les seves dimensions eren de 127x12'7x4'55 metres i això va fer possible que dugués divuit hidroavions, un dirigible i dos globus. La seva maquinària era de tres calderes de carbó, alternes, que alimentaven una hèlix. La seva força era de tres mil cavalls i desenvolupava una velocitat de deu nusos. La seva dotació estava formada per tres-cents vint-i-quatre homes.

Tan curiosa nau va prendre part activa en la guerra d'Àfrica i en el desembarcament d'Alhucemas. En declarar-se la Segona República espanyola encara estava de servei, anà llavors a les drassanes per ser reformat i en esclatar la Guerra Civil, 1936-1939, es trobava al port de Sagunt, desarmat i inservible.