El compositor i crític musical Xavier Montsalvatge finà ahir als
noranta anys. La mort li sobrevingué plàcidament quan es trobava al
llit després d'haver berenat. La seva capella ardent fou
instal·lada al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat i han
estat nombroses les mostres de condol oferides pels seus
conciutadans. Considerat com el compositor català més representatiu
de la seva època, és una de les darreres figures destacades de la
nostra música de la segona meitat del segle XX. Deixeble de Lluís
Millet, d'Enric Morera i Jaume Pahissa, la seva obra, molt
eclèctica, està formada per més d'un centenar de composicions.
A través de tot el món, les sopranos Victòria dels Àngels,
Teresa Berganza i Montserrat Caballé han popularitzat la seva Cançó
de bressol per a dormir un negret, composta poc abans de la guerra
amb lletra d'una poesia de Valdés. Montsalvage es definia a si
mateix com una figura representativa de la «generació perduda»
entre els compositors de la República i els contemporanis. Fervent
nacionalista català, cercà inspiració en el folklore de la seva
regió de naixement i en el d'Amèrica Llatina, com quedà palès en
partitures com Quartet indià, el seu Concert breu o les seves Cinc
cançons negres, quatre realitzades sobre temes i ritmes de les
Antilles.
Cap a finals dels anys seixanta, estimulat per la jove
avantguarda musical espanyola, sensible a l'atonalització de
l'Escola de Viena, la seva escriptura musical evolucionà amb l'ús
de la politonalitat. Nascut a Girona, Xavier Montsalvatge cursà els
seus estudis musicals a Barcelona, on aconseguí diversos guardons,
com el premi Pedrell el 1936 per la seva Suite burlesca. En els
anys quaranta, s'associà amb la companyia de dansa Goubé-Alexandre
i compongué una vintena de partitures de ballet com La morta
enamorada el 1943, Manfred el 1945 i La Venus d'Elna el 1946. Des
de 1970, ensenyà en el Conservatori de Barcelona.
L'evolució del seu llenguatge musical donà naixement a
partitures per a orquestra com ara Laberint, el 1971, o per a
soprano i orquestra com Cinc invocacions al crucificat de 1969 i
Homenatge a Manolo Hugué de 1972, o un concert per a orquestra i
clavecí. A més de Babel 46, estrenada recentment al Teatre Reial de
Madrid, compongué òperes com El gato con botas el 1945 i Una voce
in Off el 1962. El compositor ha deixat sense acabar una obra per a
l'Orquestra de Cambra Nacional d'Andorra, de la qual ja havia
escrit la partitura sense orquestrar. Es tracta d'una composició
per a instruments de corda encarregada pel Govern andorrà. La mort
de Xavier Montsalvatge provocà nombroses reaccions que valoraven la
seva excepcional obra, i ja són nombrosos els homenatges pòstums
anunciats per honorar la seva carrera.
Vinculació amb l'Illa
Malgrat que els seus vincles amb Mallorca foren quasi sempre per
feina, el compositor visità en reiterades ocasions la nostra terra.
Relacionat amb el món musical de les Illes, els que el conegueren
en destaquen el tracte amable i cordial i que sempre tenia un sí
per assistir a concerts en els quals s'interpretava alguna peça
seva. La Simfònica i la Camerata de Sa Nostra han interpretat
moltes de les seves obres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.