Franco Battiato actuarà anit al poliesportiu Galatzó de Calvià

«Em decep la vulgaritat del món i la complicitat de les persones»

TW
0

«Els músics de vegades canten el que no pensen». Franco Battiato arribà vestit de negre i enfundat en les seves ulleres de sol, disposat a mostrar la seva pròpia filosofia. L'acompanyava Manglio Sgalambro, l'home a qui va fer veure «la llum» després d'un període en què es plantejà deixar la música. El resultat de la seva col·laboració es veurà a les 22.00 hores d'anit al poliesportiu Galatzó de Calvià, on es presentarà el seu últim treball, Hierro forjado.

El cantant i compositor porta tota la seva vida experimentant amb la música, modelant-la segons la seva voluntat. Per ell, que el considerin un ésser atípic suposa «un orgull». «Preferesc les persones no homologades». L'únic que li interessa: «Tenir tot el que em vingui de gust en una cançó, ja sigui rock dur, suau o una mica diferent». La seva visió del món recorre diferents arts, com la pintura, i per això s'expressa de diverses maneres. «Transmet les creences pintant, escrivint o cantant».

El concert repassarà la seva vida i obra. Per Battiato, cada tema «neix en una llengua». Tot depèn de la inspiració, que sorgeix de «qualsevol cosa», però que ha de separar-se de «la professió» en si mateixa. «La inspiració és una cosa elevada que baixa i crea la història». La seva ànsia de jugar amb el treball el porta a introduir-se en altres àmbits com el cinema. L'octubre començarà a rodar una pel·lícula de la qual serà el director. El film narrarà la història d'un al·lot i la banda sonora recorrerà cançons dels anys 60 que «haurien d'haver tingut èxit».

El present no treu bona nota en l'escala de valors de Battiato. Respecte a la música, afirma que «la cançó d'èxit no sempre és un art». Reconeix que «els temes lleugers agraden a la gent», però que, personalment, no li agrada «importar o seguir un corrent concret». La vida, per la seva part, tampoc no aprova. «S'està perdent religiositat, els valors, les actituds». Tot té una raó: «La rapidesa fa que veiem les coses sense pensar, sense parar-nos». Una filosofia de vida que fuig de situacions avorrides. «Em decep la vulgaritat barata del món i la complicitat de les persones que l'accepten».