El baró Hans Heinrich Von Thyssen morí la matinada de dissabte a
la seva residència de Sant Feliu de Guíxols (Girona) quan tenia 81
anys. L'aristòcrata, considerat el col·leccionista d'art privat més
important del món, perdé la vida a causa d'una insuficiència
cardiorespiratòria provocada per una embòlia pulmonar. Avui
s'obrirà la capella ardent amb les seves restes mortals a l'ermita
de Sant Elm, propera a la finca Las Mañanas de Sant Feliu de
Guíxols, i demà el seu cos serà traslladat al panteó familiar del
castell d'Schloss Landsberg, Alemanya, on rebrà sepultura.
Hans Heinrich Thyssen Bornemisza nasqué el 13 d'abril de 1921 a
Scheveningen (Holanda), fruit del matrimoni entre el financer
Heinrich Thyssen i la baronessa hongaresa Margalida Bornemisza.
Descendent d'una de les famílies més importants d'Alemanya, posseïa
una col·lecció privada de més de 1.500 obres d'art. L'aristòcrata
va ser educat a Holanda, encara que el 1932, sota l'amenaça de la
guerra, es va traslladar amb el seu pare a la seva nova residència,
Vil·la Favorita, a Lugano, Suïssa. Durant els anys de la Segona
Guerra Mundial, Hans Heinrich estudià dret, economia, art i
literatura francesa. El 1947, quan tenia 26 anys, el seu pare morí
i es convertí en el nou baró Thyssen-Bornemisza. La mort de
Heinrich Thyssen va deixar òrfenes més de 500 obres d'art, i quatre
fills, dels quals només un, Hans Heinrich, continuà amb els negocis
del seu pare. Tots els esforços del jove baró es van centrar, al
principi, a aconseguir unir tota la feina de col·leccionista del
seu pare, que havia hagut de repartir l'herència.
Hans Heinrich comprà les obres que havien heretat els seus
germans i les que foren venudes a tercers. Després de reunir la
col·lecció familiar, el baró es dedicà a ampliar-la, i fou el 1956
quan adquirí la seva primera obra a algú aliè a la família. Era
Retrat d'un home, de Francesco del Cossa. Però Hans Heinrich
Thyssen volgué anar més enllà i explorar períodes artístics que no
havien suscitat l'interès del seu progenitor. Així, en vint anys
aconseguí sumar un miler de quadres. Començà amb els paisatgistes
americans del XIX i prosseguí amb els expressionistes alemanys,
fauvistes, cubistes i abstractes, fins a arribar al «pop art». És
per això que féu seves tant obres de mestres antics, com Duccio,
Kalf, Goya o Boucher, com, a partir sobretot dels anys seixanta,
d'art modern, i s'estengué a tots els moviments importants del
segle XX. L'expressionisme cridà molt l'atenció del baró, a més de
l'impressionisme i postimpressionisme, com també les primeres
avantguardes.
Davant del creixement de la col·lecció i de la impossibilitat de
mostrar-la completa a Vil·la Favorita, inicià la recerca d'un lloc
en el qual mostrar de manera permanent la seva col·lecció i
mantenir-la unida. Després d'haver estat casat en quatre ocasions
"amb Maria Teresa Lippe (1946-1949), amb Nina Dyer (1954-1956), amb
Fiona Campbell (1956-1965) i amb la brasilera Denise Shorto" el
baró es casà el 1985 amb Carmen Cervera, amb qui compartí la passió
per l'art i el col·leccionisme. Arran del seu matrimoni amb
Cervera, el baró entrà en contacte amb l'Estat espanyol i manifestà
el seu desig que la col·lecció es mostràs a Espanya. El 1988 se
signà un contracte de préstec. Se cedien 775 quadres per un període
de nou anys i mig; a canvi, el Govern aportava un edifici per
allotjar la col·lecció: el palau de Villahermosa, a Madrid. En
aquell moment es constituí una fundació per gestionar, mantenir i
conservar l'important préstec.
El 1993 la satisfacció dels barons amb el museu que allotja la
col·lecció i amb la fundació que la gestiona es manifestà en una
decisió transcendental: el seu desig que la col·lecció quedàs
definitivament a l'Estat espanyol. El Govern adquiria així una de
les col·leccions d'art privades més importants del món i la segona
més gran. A més del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, que
n'exposa 695 pintures, a Catalunya, al monestir de Pedralbes, es
mostren una vuitantena de peces més. En els darrers anys, la salut
del baró havia empitjorat. A la primavera de 1994, sofrí una forta
apoplexia que el deixà postrat en cadira de rodes i l'obligà a
llargues sessions de rehabilitació. A més, el desembre de l'any
2000 li fou implantat un marcapassos. El dissabte de la setmana
passada hagué de ser ingressat d'urgència a la clínica Teknon de
Barcelona després d'haver sofert al seu domicili una pèrdua de
coneixement per una arítmia cardíaca; era una premonició de la mort
que s'acostava.
En el moment del seu òbit, el baró estava acompanyat per la seva
esposa, Carmen Cervera. Ahir la viuda es trobava «serena, però
també molt trista», afirmà Jordi Vilajoana. El conseller de Cultura
de Catalunya afegí que l'havia vista «amb moltes ganes de dur
endavant una sèrie de projectes que tenia el seu espòs i que es
faran en homenatge cap a ell». Entre aquests es confirmà la
voluntat que a Sant Feliu es construeixi un museu Thyssen amb un
fons important. Amb la seva mort, Thyssen deixa una importantíssima
fortuna familiar valorada en més de 3.000 milions d'euros, herència
que motivà un llarg litigi en el si de la família i que acabà amb
un acord signat per ambdues parts, una d'encapçalada pel baró i
l'altra pel seu primogènit, Georg, el passat febrer.
Vinculació amb l'illa
Els primers anys de matrimoni del baró i Carmen Cervera, a finals
dels anys vuitanta, la parella escollí durant tres o quatre anys la
nostra illa per estiuetjar. Quasi sempre estaven acompanyats pels
ducs de Badajoz, el duc de Barcelona o la família March... De
tracte educat i gran simpatia, l'aristòcrata sentia devoció per la
mar i es féu construir al moll de Palma un gran veler que
anomenaren Adrix. El constructor fou el mestre argentí Perdomo. La
parella també conserva a Palma la seva residència del Terreno, una
casa de pas, que sol ocupar Borja, fill de Carmen Cervera.
(P.PRIETO)
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.