«La fotografia és l'art de la memòria, preserva instants i n'esborra altres»

"Deis que, cada vegada, costa mes saber què és la fotografia. Com a docent i teòric segur que podeu il·luminar-nos.
"Com més aprofundeixes en ella més desconcertat quedes perquè és un mitjà proteic. Proteus era el déu de la mitologia grega capaç de canviar de forma i la fotografia compleix aquest designi d'emmotllar-se a les diferents necessitats. Més que plantejar-me què és em pregunt per a què serveix. Hem de veure com evolucionam nosaltres, que usam la fotografia, i com ho ha fet ella. Hi ha dues maneres de veure-la. La seva evolució tecnològica, fins al punt que és lícit preguntar-se si ha mort o ha estat substituïda per la digital. Una altra és el que li vam exigir. La pregunta, és com la fotografia del futur se les arreglarà per fer-nos més feliços?

"Fins ara ens ha fet més feliços?
"Si, ha utilitzat trampes. Per exemple, el nostre àlbum de records. Ens fotografiam nosaltres i els nostres éssers estimats a les vacances, celebracions, actes socials que volem recordar i, en aquest sentit, la fotografia és l'art de la memòria; que preservi uns instants requereix que n'esborri d'altres que volem oblidar per la seva infelicitat.

"Vós inventau històries, les documentau, les convertiu en fotografies i ens semblen de veritat.
"Jo no vaig estudiar Belles Arts, sinó Ciències de la Informació, he treballat en periodisme, publicitat, i això segur que em va familiaritzar amb la deformació, la falsificació, el simulacre, la il·lusió. Vaig néixer el 1955, darrera generació que va créixer amb el franquisme i va haver de familiaritzar-se amb la censura, tractaments de la informació patològics que t'ensinistraven a la lectura entre línies.