Mor el científic Sommerfeld (1951)

Miquel Ferrà i Martorell26/04/02 0:00

Mor a Munic, Baviera, el físic alemany Arnold Sommerfeld (Köningsberg, Prússia, actualment Kaliningrad, Rússia, 1868) que concentrà la majoria de les seves investigacions sobre els raigs X i els raigs Gamma. El 1916 modificava la teoria atòmica del físic danès Niels Bohr, cosa que permetia la inclusió d'òrbites el·líptiques per als electrons. Això constituí el model atòmic conegut pels científics com Bohr-Sommerfeld. Recordem, però, la importància dels raigs X o de Roentgen, els quals constitueixen la radiació electromagnètica que s'origina en els tubs de descàrrega en xocar un feix de raigs catòdics amb l'ànode, que és la paret del tub oposat al càtode. Un descobriment sensacional que tan important seria en el camp de la medicina i la investigació biològica. No menys importants són els raigs Gamma, que són els que constitueixen la radiació electromagnètica emesa pels nuclis dels elements radioactius. Posseeixen un gran poder de penetració i es fan servir en la investigació atòmica i en metalúrgia. Si Sommerfeld completa la teoria de Bohr, fou el primer que el 1922 rebia el Nobel de Física.

Bohr tornà dels Estats Units al seu país, Dinamarca, quan les tropes de Hitler encara l'ocupaven, és a dir, que dominaven el territori des del 1940. No va voler cooperar amb els alemanys i el 1943, per no anar a la presó, pogué fugir amb gran risc a Anglaterra. Després, anà altre cop als EUA, on treballà en el projecte de la bomba atòmica a Los Alamos fins al 1945. Sommerfeld en canvi no es mogué d'Alemanya i no sabem fins a quin punt col·laborà amb els científics del Règim.

Però al marge de la política i de la vida social, el que veim és que ningú o quasi ningú, en el món de la ciència, no es pot declarar pare absolut d'un descobriment, gesta que quasi sempre forma una cadena de cervells privilegiats, i de vegades, això, al llarg de generacions. Tot plegat vol dir que la ponderació és sempre relativa, en aquest i altres sentits, com escrivia un altre savi, un dels comptats premis Nobel de Medicina de l'Estat espanyol: «Res no és més rar que trobar un enginy perfectament ponderat. I no parlam aquí de les tares patològiques del geni, sobre les quals tant s'ha xerrat, des d'Erasmus i Huarte fins a Moreau de Tours i Lombroso. Ens referim a les llacunes mentals que, per compensació de certes excel·lències, hi ha en quasi tots els talents superiors.

Trobam amb freqüència intel·ligències penetrants quasi privades d'imaginació; memòries prodigioses associades a intel·lectes mitjans; capacitats i erudicions de primer ordre deslluïdes per un amor propi de bleda o un esvaïment enfadós; fantasies pomposes i plàstiques rebels a la disciplina del treball; esperits creadors que no són capaços d'exposar amb clarícia i mètode el fruit dels seus estudis. Qui no ha vist amb pena notables oradors nets de sentit comú; matemàtics insignes que pensen com ostres sobre assumptes de filosofia o de política; pintors eminents embarassats a l'hora d'escriure una carta discreta; gents de negocis que projecten bé i executen pèssimament?». Ramón y Cajal dixit.

Miquel Ferrà i Martorell