Si Pablo Picasso va ser «la passió», George Braque, més
introvertit, «es va concentrar en l'univers de les imatges i la
vida humana en configuracions que són simples i, alhora,
enigmàtiques, el que ha de veure amb la seva experiència». Són
paraules amb les quals Matthias Bärmann, comissari de l'exposició,
va explicar de manera succinta alguns dels aspectes del Braque
gravador, que va crear la major part de la seva obra gràfica
després de la I Guerra Mundial. Al Casal Solleric es mostren més de
100 peces, producció de quaranta anys, de 1920 a 1960.
Aquest conjunt d'obres pertanyen a una col·lecció privada, la de
Castor Seibel. I arriba a Palma per primera vegada a l'Estat
espanyol amb el patrocini de Bancaixa, propietària de quatre
col·leccions de gravats de Picasso "de les quals la «347» es va
exposar al Solleric", que també la portarà a València. Seibel
explica el seu fons de Braque amb «algunes rareses i singularitats
que atorguen a aquesta col·lecció d'obra gràfica el caràcter
d'única al món». Respecte de la peculiaritat de les obres, el
comissari va explicar que el col·leccionista pogué comprar algunes
obres «originals i estranyes», com aquelles que el pintor «va
treballar per damunt amb oli, guaix o variacions de color».
En Braque, els gravats són «una mirada just al cor de la seva
creativitat», va afegir Bärmann. I en Braque. Obra gràfica es pot
fer un recorregut per diferents aspectes. Per exemple, el que el
comissari va definir com llibres il·luminats. «És més correcte
denominar-los així que llibres il·lustrats, perquè Braque va fer
una obra per a ell perquè els gravats no tenien una relació exacta
amb el text dels llibres». Alguns foren per a publicacions dels
seus amics escriptors, com Apollinaire; d'altres per a obres de
clàssics grecs, com Hesíode, o d'autors japonesos relacionats amb
la filosofia zen, que interessaren els artistes de les avantguardes
històriques.
A les sales de la planta Entresòl s'exposen, a més, «obres
gràfiques de tres tipus essencials per a Braque, naturaleses
mortes, motius clàssics i ocells», iconografies sobre les quals
també hi ha ceràmiques. L'exposició palmesana, en «una feliç
coincidència», es fa alhora que la mostra de les grans teles de
Braque a la Fundació Thyssen, a Madrid, una oportunitat de veure
reunida a l'Estat una bona quantitat de producció de l'artista
francès, que jugava a intercanviar-se quadres cubistes firmats per
darrere amb Picasso. Al catàleg de l'exposició es transcriu una
entrevista entre Bärmann i Seibel en què assegura que començà a
adquirir obres de Braque quan tenia 24 anys.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.