TW
0

És adquirit pel Servei d'Aeronàutica Militar una esquadreta de monoplans francesos «Nieuport II"G», construïts per l'enginyer Edouard Nieuport. Presentaven un sistema de comandament o maneig mitjançant una palanca que movia els timons d'altura i direcció i uns pedals de funcionament lateral per a l'aleig, ja que les ales mancaven d'alerons. Tenia el fuselatge de fusta revestit de tela. L'hèlix, bipala, també de fusta. Podia aconseguir una velocitat màxima de 115 quilòmetres per hora i pujar fins a dos mil cinc-cents metres d'altura.

Una màquina excel·lent per a la seva època, que feia servir un motor «gnome» rotatiu de cinquanta cavalls de vapor i amb la qual, el 1913, es formà la primera Esquadreta Expedicionària del Marroc que va intervenir en la guerra d'Àfrica o del Rif sota el comandament del famós capità Kindelan. Tingué com a base l'aeròdrom de Sania-Ramel i va intervenir en les operacions de Tetuan. En aquells dies, malgrat trobar-se tan prop la Primera Guerra Mundial, les indústries aeronàutiques bèl·liques anaven molt a poc a poc en la fabricació de renovats aparells. El conflicte forçaria acceleradament el progrés en aquell camp. En el decurs, però, de la guerra colonial en terres del Rif, quan Espanya volia mantenir, fos com fos, el domini sobre el Protectorat, es podien llegir notícies com aquesta: «Hi ha hagut a Melilla un xoc d'aeroplans i això s'esdevingué quan volien remuntar-se i, molests pel sol, ho feren en sentit diagonal, i col·lidiren a l'altura de dos-cents metres». O aquesta altra: «Un biplà pilotat pel capità Pedro García en el que anava com observador el també capità Antonio Ríos, sofrí una avaria en el motor, i aterrà amb violència prop de Dar-Quebdani, i encara que l'aparell en resultà destrossat, els pilots hi sortiren il·lesos». I un tercer: «L'esquadreta d'avions comandats pel capità Loriga bombardegen les costes d'Alhucemas i del penyal de Vélez amb un total de mil cent quinze quilos d'explosius». I aquesta: «Algunes esquadretes d'avions cerquen el refugi d'Abd-El-Krim» i el mateix dia «és inaugurada la línia aèria Casablanca-Dakar a càrrec de l'aviador Millerand...».

Potser qui millor ens ha sabut descriure aquells primers vols, amb totes les seves dificultats i conseqüències, amb tota la filosofia i les meditacions que aleshores implicava explorar el cel inexplorat, és l'escriptor francès Antoine Saint-Exupéry, que visqué com aviador tots aquells riscs.

Miquel Ferrà i Martorell