Cartes a Costa i Llobera (1897)

I Costa i Llobera aconseguí bona part dels objectius que la nostra identitat nacional reclamava des de la perspectiva poètica i avui és un goig poder comprovar que Costa i Llobera figura en les enciclopèdies serioses de qualsevol indret del món, juntament amb dos altres grans personatges, Ramon Llull i Jacint Verdaguer. No sé què pot significar el fet que tots tres fossin clergues, però el que sí és cert, que la nostra cultura literària tingué com a punt de partida uns fonaments religiosos (Ramon Llull) i en el seu recobrament, en temps del romanticisme, hi intervenien, en major proporció, aquests fonaments. Costa i Llobera, per altra banda present a qualsevol antologia universal, amb el seu Pi de Formentor, el cant més fantàstic fet a la natura mallorquina i que podria ser l'himne dels nostres grups i moviments ecologistes, demostrà una més que especial sensibilitat en el viatge que va fer a Terra Santa, embarcat en el vaixell Ille de France, i del que n'és testimoni el llibret titulat Visions de la Palestina i una carta que dirigí a l'escriptor Joan Rosselló de Son Forteza, un dels millors prosistes que hem tingut: «Estimadíssim amic: Ja estam de retorn cap a Occident. Anit passada sortírem d'Alexandria en direcció a Nàpols, i avui navegam sense veure més que cel i aigua. El viatge que acabam de fer per les regions orientals sembla un somni. Com una visió cinematogràfica, han desfilat per la nostra vista espectacles variadíssims, formes les més típiques, enlluernadores de color i accentuades de caràcter. Per tot arreu hauria volgut cedir-te un ull, de bona gana».

Noblesa de sentiments. I jo, que només hi puc veure d'un ull, sé molt bé el que això significa.