Mor William Shakespeare (1616)

Miquel Ferrà i Martorell23/04/02 0:00

Ell, que en els seus textos teatrals havia tractat tantes vegades el tema de la mort, era visitat, aquella primavera, per la dama parca. El trobava en la seva petita pàtria, la que tot home sol portar més endins, en el cor, i que per a ell era la petita ciutat anglesa Stratford"on"Avon, on havia nascut el 1564. Morí després d'una breu malaltia i la primera edició completa dels seus drames apareixeria a Londres el 1623. Mentre Shakespeare ja era a la tomba, renaixia en casa dels llibreters i les biblioteques, saludat com el més gran autor que han tingut les lletres angleses. El més gran i el més prolífic, la qual cosa invalida la teoria d'aquells pobres babeluets que diuen que un autor prolífic mai pot esser un bon autor, o en altres paraules, i perdonau"me la grosseria però és l'únic llenguatge que alguns entenen.

Segons ells, un novel·lista s'ha de tocar els dallons dues dècades abans de procedir a la redacció del seu llibre, que li costarà de temps dues dècades més. Pobre imbècil! Però Shakespeare era un monstruós geni de feina, un home incansable, autèntica font de creativitat, artífex de tot un univers escènic, dominador del fons i la forma, inventor de la tècnica i l'art que ningú no li ha pogut ni li ha sabut superar. Però tornem al seu discurs sobre la mort, puix que és la mort el coprotagonista del dia d'avui... «Quina raó hi ha, per exemple, per tal que aquesta calavera no sia la d'un advocat? On són ara les seves subtileses, les seves fines distincions, els seus escrits, els seus protocols i els seus paranys? Com es permet que aquest vilatà, el fosser, copegi el seu cap amb la seva immunda aixada, i ni parla, tan sols, d'una demanda de greuges?

Però tal volta fos aquest mort, en el seu temps, un gran comprador de terres, amb les seves escriptures, les seves seguretats, els seus registres, les seves garanties i els seus avals. És aquesta la seguretat de les seves seguretats, la garantia de les seves garanties? Que véngui a ocupar finíssim fang el forat que ocupava el seu finíssim cervell? Els seus avals només avalen un trosset de terra...». Shakespeare va fer testament abans de morir i en aquells dies estava treballant en la novel·la de Cervantes El curioso impertinente, de la qual en volia fer una versió teatral. La mort el va sorprendre amb la feina començada. L'enterraren a l'església de la Trinitat, a Stratford, i deixava trenta"vuit obres dramàtiques, on la vida dels seus personatges, com el Hamlet del discurs sobre la mort abans presentat, es desborda i els proveeiex de l'autenticitat de les personalitats complexes. Pel que fa l'estil, ningú no li pot negar la força i riquesa de l'expressió, el maneig extraordinari del llenguatge sempre d'acord amb la naturalesa del personatge i de les circumstàncies que l'envolten...

Miquel Ferrà i Martorell