Antònia Vicens publicà el seu primer llibre, Blanc de blancs, el
1965, a l'edat de 23 anys, i dos anys després aconseguí el Premi
Sant Jordi per l'obra 39 graus a l'ombra, la seva primera novel·la,
entre els rostres sorpresos dels escriptors catalans que no havien
sentit a parlar d'aquella jove santanyinera. Trenta-cinc anys
després, Edicions 62 ha dedicit tornar-la a publicar, al mateix
temps que l'editorial alemanya Elfenbein. Vicens explicà a Diari de
Balears què ha significat per ella aquest reconeixement.
"Quins records vos ha duit aquesta reedició?
"La veritat és que records molt bons, sobretot perquè no l'havia
tornada a llegir des del 1967, quan es publicà, i jo era molt
joveneta. Tenia por que hagués quedat una mica antiquada, perquè
trenta anys són molts, però la veritat és que avui dia continua
l'explotació dels obrers i el turisme de Mallorca encara no és de
qualitat.
"Què denuncia «39 graus a l'ombra»?
"Tracta diversos temes, entre els quals el canvi que estava patint
Mallorca amb el turisme i el paper de la dona en aquesta societat,
que no m'agradava gens. Les dones estàvem sotmeses totalment al
patriarcat, tant a l'Església com en el franquisme.
"Així, la novel·la conté una forta càrrega
autobiogràfica?
"Sí. Cap allà al 1963 vaig començar a treballar en un hotel, vaig
entrar en un món d'homes i vaig viure de molt a prop aquesta
discriminació. A la novel·la deixo constància d'allò que veia,
perquè al principi escrivia amb els ulls i no amb l'experència, com
faig ara. La protagonista de la novel·la treballa en una botiga de
souvenirs, on no se sent gaire ben acollida. També explica com es
va edificant la zona i es va espenyant tot el paisatge; com els
pagesos de l'Illa, entre els quals s'inclou, van deixant les seves
possessions per dedicar-se a aquesta indústria creixent. Potser per
això s'ha dit que 39 graus a l'ombra és un document literari sobre
les transformacions que el fenomen turístic patí a l'Illa.
"Pel que fa a la llengua, vos imposaren alguns
canvis?
"La veritat és que fou necessari posar un petit glossari al final
de la novel·la, perquè hi havia paraules que els correctors de
l'editorial no coneixien. I en aquesta reedició l'hem conservat. No
és un vocabulari gaire llarg i hi apareixen mots com poma, que vol
dir bleda o beneita; coverbo, és a dir, acudit, o mollana,
cansada.
"A més, aquest serà el vostre primer llibre traduït a
l'alemany. Com sorgí la possibilitat?
"Sovint he visitat universitats alemanyes, on es fan seminaris en
català i llegeixen alguns llibres meus. Per això es decidiren a
traduir aquesta obra, que han estudiat alguns alumnes alemanys.
"I de l'altra novel·la que és a punt de sortir, «Lluny del
tren», què se'n pot dir?
"Lluny del tren tracta de les obsessions de les persones, que són
bàsicament el plaer i la fama. És una protesta contra la
infelicitat dels homes. Els seus protagonistes són una colla
d'amics, entre els quals hi ha un escriptor i un pintor. D'alguna
manera és un anar en contra de la potència que té ara la joventut,
la fama i la bellesa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.