Can Oleo ja no té secrets per als experts d'art i patrimoni de
la Universitat de les Illes Balears, propietària del casal, que han
indagat en els seus murs, «fantasmes» i subsòl per descobrir, per
exemple, que en època islàmica algú va amagar un tresor en una
gerra, però va tornar a recuperar-lo; que va ser una casa
desafortunada amb poques èpoques d'esplendor; o que els seus baixos
dividits en cambrons sense finestres es feren servir fins a mitjan
segle passat com a habitatges. Un «complet» estudi d'aquest palau
urbà del segle XV servirà com a base de la seva rehabilitació.
Les prospeccions arqueològiques, amb l'arqueòleg Mateu Riera al
capdavant, i les anàlisis d'arqueologia de l'arquitectura,
dirigides per José Morata, professor del departament d'Història de
l'Art de la UIB, constitueixen un
«estudi modèlic d'actuació en una casa antiga». «Fer-ho era una
obligació i un desig per a la Universitat», diu Morata, mentre
mostra les estances de l'interior de la casa, molt deteriorades, i
on encara es poden veure prou restes de rajoles del segle XV,
altres de modernistes, i fins i tot papers pintats que decoren les
parets fets a base d'un material que pareix vellut.
Can Oleo es va començar a construir el 1497 i és la suma de dues
cases separades per una escala gòtica. A causa dels «alts i baixos»
en la història dels seus habitants, i només amb dos moments
d'autèntica esplendor, un en el XVII, amb Jordi de Sant Joan
Sureda, ofereix «un aspecte arcaic, amb un pati que no es tanca»,
apunta Morata. Quant a les excavacions, al pati s'ha fet una
perforació de considerables proporcions que ha permès documentar
els nivells des del segle XX fins a l'època romana. D'aquesta s'han
trobat dos paviments i una columna. Construïts amb opus signinum,
el ciment romà, a damunt s'ha descobert «l'ensorrament de les
parets amb trossos estucats decorats», diu Mateu Riera. L'excavació
també mostra un sistema de canalització d'aigües brutes (XIV-XV) o
unes estructures «relacionades amb la circulació de líquids», de
l'època medieval islàmica, que s'hauran d'estudiar.
Riera i Morata expliquen que la gerreta que contenia el
presumpte tresor abans esmentat, trobada dins d'una gerra, «és de
la mateixa època que la que va amagar el tresoret mossàrab que
s'exposa al Museu de Mallorca». «Serveixen els seus sons per a Déu
i els meus llavis per a vós». Aquestes i moltes altres dades es
publicaran en un llibre. El casal de can Oleo, ubicat al carrer
Morei de Palma és, segons la Gran Enciclopèdia de Mallorca, un
edifici residencial, de tipologia urbana, que agafa el nom d'un
dels seus propietaris, el metge Francesc Oleo, el qual el va
adquirir a començament del segle XIX. Els descendents d'Oleo
ocuparen la casa fins el 1916, data en què fou adquirida per la
Societat Arqueològica Lul·liana i, posteriorment, pel Ministeri
d'Educació i Ciència, del qual passà a ser propietat de la UIB.
Pere Nicolau serà l'encarregat de dur-ne a terme la
restauració.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.