La República Catalana (1931)

Miquel Ferrà i Martorell17/04/02 0:00

La dictadura Berenguer havia estat substituïda per un govern presidit per l'almirall Aznar en el qual figurava Joan Ventosa, dirigent de la Lliga Regionalista. Varen ser convocades eleccions municipals. Sota la presidència de Francesc Macià era constituïda l'Esquerra Republicana de Catalunya, que obtenia una gran victòria en aquells comicis del dotze d'abril. Dos dies després, tal dia com avui, era proclamada la República, i el mateix dia Francesc Macià havia proclamat a Barcelona la República catalana. I tres dies més tard, com a resultat d'una negociació entre Macià i tres ministres de la República central, Nicolau d'Olwer, Marcel·lí Domingo i Fernando de los Ríos, la República catalana es convertí en Generalitat de Catalunya. N'era president Macià i era redactat un projecte d'Estatut d'autonomia, plebiscitat per la immensa majoria de l'electorat català, un document que al cap de quatre mesos era presentat a les Corts constituents de la República.

Així i, en certa manera, aquella República catalana només havia durat tres dies però la Generalitat, dins el territori i després a l'exili, per retornar victoriosa en els dies de la transició a la democràcia, ja seria un organisme viu que no coneixeria la seva extinció, malgrat els esforços del franquisme. Però per tal de fer història del que la Generalitat fou en aquells dies i en època més antiga ens hem de remuntar al temps de Pau Claris. Com diu Ferran Soldevilla, «l'ideal de Pau Claris era de crear una república catalana, i de fet fou instaurada. Però, per tal d'aconseguir un ajut veritable dels francesos, fou proclamat comte de Barcelona el rei de França Lluís XIII, i mort ell, el seu fill Lluís XIV. La guerra contra l'exèrcit espanyol va tenir moltes vicissituds. Grans generals francesos, dels més cèlebres d'aquell temps, vénen a dirigir la campanya, entre ells Condé i Schomberg. La gran lluita continuà durant dotze anys». Això fou, per tant, del 1641-1653, quan el destí del Principat es jugava fort. Assetjada Barcelona per Joan d'Àustria, es va pactar una capitulació on s'estatuïa que res no hauria canviat en els privilegis i constitucions de Catalunya. Però... Qui era aquest Pau Claris, precedent de Macià, Companys, Tarradelles i Pujol?

Pau Claris (1585-1641), eclesiàstic i polític, que sentí en nom del seu poble les injustícies del centralisme, per les tensions originades pel comte duc d'Olivares, gestionà la separació del Principat, declarant-lo República independent el 1641. Tanmateix, passats uns dies, al davant de la pressió de l'avançada de les tropes castellanes, hagué d'acceptar la sobirania del rei de França. Morí un mes després de la victòria franco-catalana de Montjuïc sobre les tropes castellanes. Esdevingué un símbol d'alliberament nacional, com l'avi Macià.