Neix el físic Johannes Stark (1874)

Miquel Ferrà i Martorell15/04/02 0:00

Un camp elèctric instens multiplica les línies de l'espectre. Es diu «efecte Stark» i pot ser explicat d'acord amb la mecànica quàntica, i així, constituí un nou punt de suport de la teoria quàntica. Aquests treballs d'investigació proporcionaven a Johannes Stark, el 1919, sis anys després de publicats, el premi Nobel de Física. Aquest físic alemany naixia, tal dia com avui, a Schikenhof, Baviera, i ja de petit demostrà tenir bones qualitats per a l'estudi de les ciències. Estudià a la Universitat de Munic i després ingressà en el departament de física de Gotinga el 1900. Dirigí les seves primeres investigacions sobre els raigs canals o raigs positius, en tub al buit, descoberts per Goldstein i aconseguí d'observar-hi l'efecte Doppler.

Tot plegat, vol dir que era un home de bona preparació, savi, disciplinat i eficaç. Però com diuen vulgarment, «es va concagar en els calçons», puix que va ser un dels pocs científics alemanys de prestigi que «besaren el cul a Hitler», o dit en altres paraules, que li donaren suport de cor. I no només a Hitler sinó també a les seves teories racials i als postulats genocides de «Ma lluita». Ell, miserable, que tant havia après dels savis jueus, com el ja esmentat Goldstein. Però també cal dir que la universitat muniquesa era la pastera on es feien els millors nazis del país. La recompensa a la fidelitat, per part del Führer, no es va fer esperar. Stark fou nomenat President de l'Institut Fisicotècnic del Reich des del 1933 al 1939.

Les seves activitats dins el nazisme no foren poques i per això hagué de comparèixer al davant d'un tribunal de desnazificació que el jutjàs i condemnàs el 1947. Alguns creuen que l'art, la ciència o la literatura són el passaport més segur per delinquir sense ser condemnat. L'obra eximeix la persona de tota culpa. La qualitat artística es troba per damunt de qualsevol consideració de tipus personal. L'estètica per damunt de l'ètica. Tapar el poeta corrupte amb una flassada de silenci. Ignorar el mal que l'artista pugui haver fet a altri, puix que la seva obra parla per ell i l'allibera de qualsevol llengua viperina. Teories on s'hi amunteguen, com és natural, els sofismes, generalment acceptats. De la manera que feren sant l'home que creà la criminal inquisició, feim benefactor de la humanitat l'indesitjable social que ha sabut teixir hermosos versos. La resposta final serà que tothom, fins i tot els esperits més exquisits, estan sotmesos a febleses, puix que són humans. Ningú no és apte per jutjar ningú. Però això ho creurem quan aquests esperits tan exquisits deixin de parlar malament dels esperits que no gaudeixen de tanta exquisitor.

Johannes Stark moria a Traunstein, Baviera, el 21 de juny de 1957.

Miquel Ferrà i Martorell