Un camp elèctric instens multiplica les línies de l'espectre. Es
diu «efecte Stark» i pot ser explicat d'acord amb la mecànica
quàntica, i així, constituí un nou punt de suport de la teoria
quàntica. Aquests treballs d'investigació proporcionaven a Johannes
Stark, el 1919, sis anys després de publicats, el premi Nobel de
Física. Aquest físic alemany naixia, tal dia com avui, a
Schikenhof, Baviera, i ja de petit demostrà tenir bones qualitats
per a l'estudi de les ciències. Estudià a la Universitat de Munic i
després ingressà en el departament de física de Gotinga el 1900.
Dirigí les seves primeres investigacions sobre els raigs canals o
raigs positius, en tub al buit, descoberts per Goldstein i
aconseguí d'observar-hi l'efecte Doppler.
Tot plegat, vol dir que era un home de bona preparació, savi,
disciplinat i eficaç. Però com diuen vulgarment, «es va concagar en
els calçons», puix que va ser un dels pocs científics alemanys de
prestigi que «besaren el cul a Hitler», o dit en altres paraules,
que li donaren suport de cor. I no només a Hitler sinó també a les
seves teories racials i als postulats genocides de «Ma lluita».
Ell, miserable, que tant havia après dels savis jueus, com el ja
esmentat Goldstein. Però també cal dir que la universitat muniquesa
era la pastera on es feien els millors nazis del país. La
recompensa a la fidelitat, per part del Führer, no es va fer
esperar. Stark fou nomenat President de l'Institut Fisicotècnic del
Reich des del 1933 al 1939.
Les seves activitats dins el nazisme no foren poques i per això
hagué de comparèixer al davant d'un tribunal de desnazificació que
el jutjàs i condemnàs el 1947. Alguns creuen que l'art, la ciència
o la literatura són el passaport més segur per delinquir sense ser
condemnat. L'obra eximeix la persona de tota culpa. La qualitat
artística es troba per damunt de qualsevol consideració de tipus
personal. L'estètica per damunt de l'ètica. Tapar el poeta corrupte
amb una flassada de silenci. Ignorar el mal que l'artista pugui
haver fet a altri, puix que la seva obra parla per ell i l'allibera
de qualsevol llengua viperina. Teories on s'hi amunteguen, com és
natural, els sofismes, generalment acceptats. De la manera que
feren sant l'home que creà la criminal inquisició, feim benefactor
de la humanitat l'indesitjable social que ha sabut teixir hermosos
versos. La resposta final serà que tothom, fins i tot els esperits
més exquisits, estan sotmesos a febleses, puix que són humans.
Ningú no és apte per jutjar ningú. Però això ho creurem quan
aquests esperits tan exquisits deixin de parlar malament dels
esperits que no gaudeixen de tanta exquisitor.
Johannes Stark moria a Traunstein, Baviera, el 21 de juny de
1957.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.